Resultats de la cerca

Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids anomenada física de…

La iniciativa partí d’un grup de científics dels EUA entre ells, Lloyd V Berkner i James A Van Allen i fou recollida pel Consell Internacional d’Unions Científiques que creà, la primavera del 1953, un comitè especial de l’Any Geofísic Internacional més conegut per les seves inicials franceses, GSAGI El programa d’acció se centrà en tres camps estudi de la terra sòlida geodèsia, gravimetria, sismologia, estudi de les aigües de la superfície terrestre i de la seva interacció amb l’energia solar oceanografia, glaciologia, meteorologia, estudi de les relacions Terra-Sol i de la…

Desenvolupà teories sobre el geomagnetisme tot entenent el camp magnètic de la Terra a partir dels moviments convectius del material fos del nucli, dissenyà instruments per a la mesura de la calor dels fons oceànics i participà en l’avenç del mètode de datació de roques basat en el potassi-argó Estudià la deriva dels continents molt abans que no fos generalment acceptada

Treballà a Bergen i per al servei meteorològic suec Fou professor de meteorologia a Massachusetts i a Chicago Les seves recerques en aquesta ciència i en oceanografia han estat molt importants investigà els corrents atmosfèrics i les ones corresponents i establí l’equació que duu el seu nom

Proposà la teoria de formació i destrucció de l’ozó a l’estratosfera com a interacció entre la radiació solar i l’oxigen atmosfèric

Fou professor de geologia a la Universitat de Columbia Nova York de 1944 a 1974 i director de l’observatori geològic Lamont-Doherty associat a aquesta universitat de 1949 a 1974 Estudià sobretot els moviments sísmics en l’escorça terrestre i en el mantell superior oceànic, i postulà la relació entre les falles de les serralades centrals transoceàniques amb els terratrèmols, que es propagarien arreu del globus terraqüi amb caràcter episòdic Féu també recerca sobre sediments marins, acústica submarina i el 1939 feu les primeres fotografies dels fons abissals Publicà, entre altres, Elastic Waves…

Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en geografia física i astronomia El 1911 entrà a l’Institut Geofísic de Bergen com a ajudant del professor Vilhelm Friman Koren Bjerknes juntament amb el qual es traslladà a la Universitat de Leipzig 1913-17 Es doctorà per la Universitat d’Oslo 1917 Fou el cap científic de l’expedició polar 1917-25 de Roald Amundsen, durant la qual visità els EUA i convisqué uns mesos amb l’ètnia Txuktxi Fou director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen 1926-36 i de la Scripps Institution of Oceanography de…

Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…

Entre el 1891 i el 1893 efectuà expedicions científiques a Grenlàndia i descobrí la Terra de l’Emperador Guillem II Dirigí una expedició alemanya al pol sud 1901-03