Resultats de la cerca

Les primeres germandats s’organitzaren a l’època del bisbe Diego Gelmírez, però les més importants es constituïren al final de l’edat mitjana, especialment al camp La revolta antisenyorial més important es produí quan els irmandiños , en part ajudats per Enric IV de Castella, a causa de la seva lluita contra l’alta noblesa, organitzaren un aixecament general 1467, però el 1469, abandonats per la monarquia, foren derrotats

Fou el resultat de la transformació de les milícies populars de les ciutats castellanes medievals germandat en una institució centralitzada, creada pels Reis Catòlics corts de Madrigal, 1476 Encarregada de perseguir els bandolers i vigilar els camins i el camp, era formada per homes proporcionats per viles i ciutats Els delinqüents capturats eren jutjats pels alcaldes de l’Hermandad, que imposaven penes molt dures Restablert l’ordre a Castella, i puix que el seu manteniment era molt carregós, fou dissolta 1498 i al seu lloc ressuscitaren les germandats locals, que prolongaren…

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals

Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent Fou l’iniciador del comunitarisme Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i publicà, entre d’…

Les germandats aparegueren a la darreria del s XII, però no adquiriren importància fins als ss XIV i XV, com a conseqüència de les guerres civils que afebliren el poder públic, especialment l’administració de justícia a Castella Aleshores esdevingueren estables i foren impulsades per la monarquia Les més famoses foren la de Toledo, formada 1300 per a perseguir bandolers, als quals aplicava una justícia sumaríssima, la de Segòvia, impulsada i reglamentada per Enric IV de Castella 1473, que n'amplià la competència, i la del Cantàbric, la mes important i d’abast més considerable,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1954, i cursà el noviciat a la casa de Raimat Segrià, d’on passà a la de Veruela, Saragossa 1958-59 Posteriorment cursà filosofia 1959-62 a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i magisteri al Patronat de Sant Josep de València 1962-65 Ordenat sacerdot el 1968, en 1965-69 estudià teologia a les facultats de Sant Cugat i Innsbruck Posteriorment es dedicà a l’ensenyament en centres de secundària del País Valencià, especialment a l’Escola de Sant Josep Exercí també la docència a la Universitat de València des del 1983, i del 1991 al 2006 hi fou…

Fou molt malmès durant l’ocupació del palau episcopal entre 1936-37, quan l’arxiu fou venut per a fabricar pasta de paper i es perdé per sempre la major part de la documentació En realitat, anteriors a la Guerra Civil Espanyola, es conserven molt pocs documents, els que escaparen de la destrucció i els que encara avui es troben en cases particulars, sense que se sàpiga exactament el moment en què foren traslladats Segons Felip Mateu i Llopis, membre de la Junta delegada de incautación y protección del tesoro artístico, l’arxiu fou venut a pes pel comitè popular que ocupà l’edifici, per menys…

Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la legalització de…

Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la…