Resultats de la cerca

Anà a Itàlia vers el 1620 Fou el retratista preferit de la cort holandesa Interessen de la seva producció els quadres en l’estil del clarobscur — assolit a través de la visió de l’obra de Caravaggio — , que influïren tota l’escola holandesa i, sobretot, Rembrandt

Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980,  Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…

L’any 1634 entrà com a deixeble al taller de Pieter Molyn Des del 1635 al 1650 anà a Anglaterra, Itàlia, Alemanya i Madrid on estigué a la cort Considerat un dels pintors més importants dels anomenats mestres menors Retratista i pintor de gènere, conreà els temes íntims amb pocs elements Això fa que els seus quadres s’harmonitzin totalment mitjançant la llum, el color, les qualitats i l’estudi psicològic dels personatges L’habilitat a reflectir els detalls de les teles i els vestits — fet comú d’altres pintors holandesos — és un dels seus trets més característics

Hom li atribueix la illustració de l' Hortulus animae Viena, llibre d’hores encarregat per Margarida d’Àustria Introduí en la miniatura la decoració de flors i insectes, pintats amb colors vius

Fou deixeble de Rembrandt, de qui aprengué la tècnica del clarobscur Detallista, tendí a la nimietat i al refinament tècnic Se'n conserven escenes populars i d’ambient burgès, retrats i autoretrats, als museus d’Amsterdam i París

El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a Amersfoort, el 1959

La temàtica de la seva obra comprèn sobretot vistes urbanes Oudegracht de Haarlem, 1666 El seu germà, Gerrit Berckheyde 1638-98, d’un interès artístic inferior, conreà una temàtica semblant

Deixeble de Gerrit Dou, el seu art s’allunya del concepte sobri de l’inspirador de l’escola, Rembrandt, i conrea una manera més sentimental i menys profunda Destaca el seu Nen malalt Rijksmuseum, Amsterdam

Frans van Mieris  el Vell 1635 — 1681 fou deixeble de Gerrit Dou la seva temàtica se centra en la representació d’escenes de gènere galants a la manera del seu mestre Els seus dos fills Jan van Mieris 1660 — 1690 i Willem van Mieris 1662 — 1747 seguiren la manera del seu pare el seu net Frans van Mieris el Jove 1689 — 1763 s’endinsà més a la manera expressionista de Frans Hals, bé que apareix més buit de contingut