Resultats de la cerca

Fou elogiat pels escriptors del seu temps, reuní una gran fortuna i fou propietari de teatres i llocs d’esbarjo Fundà a Dulwich, Londres, el God’s Gift College

Format a Filadèlfia, s’installà a Nova York el 1904 Membre de l' Ash Can School , se centrà en temes populars, de carrer, de platja, vists amb despreocupació, optimisme i una mica d’humor L’aparador del perruquer , 1907, Hartford, Wadsworth Atheneum Fou també un notable aiguafortista Publicà The Gift of Art 1939

Catedràtica de la Universitat de Cambridge Els eixos centrals de les seves investigacions han estat el gènere, el parentiu, les noves tecnologies de reproducció i els drets de propietat intellectual A partir de la seva recerca a Melanèsia ha anat desenvolupant l’anàlisi de categories properes a les societats occidentals Cal destacar els seus llibres The Gender of the Gift 1988, After Nature i Reproducing the Future 1992, Property, substance and effect 1999, Commons and borderlands 2004 i Kinship, law and the unexpected 2005

Provà sort com a jugador professional d’hoquei sobre gel, però a vint anys debutà a la gran pantalla amb un film de tall independent, Act of Vengeance 1985, de JMcKenzie Des d’aleshores ha participat en produccions cinematogràfiques com Parenthood 1989, de RHoward My Own Private Idaho 1991, de GVan Sant Point Break 1991, de KBigelow Bram Stoker's Dracula 1992, de FFCoppola Little Buda 1993, de BBertolucci A Walk in the Clouds 1994, d’AArau The Matrix 1999, dels germans Wachowski, i les seves dues continuacions The Gift 2000, de SRaimi, i The Day the Earth Stood Still 2008, de…

Enamorat del cinema fantàstic i la cultura popular, a vuit anys ja rodava amb una càmera de 8 mm El seu primer llargmetratge fou la història de terror The Evil Dead 1981, realitzada amb molt poc pressupost però que esdevingué un títol de culte, i que acabà donant origen a la trilogia completada per Evil Dead II 1987 i Army of Darkness 1993 Caracteritzat pels seus espectaculars moviments de càmera i un muntatge trepidant, Raimi dirigí la comèdia negra Crimewave 1985, la intriga fantàstica Darkman 1990 i el western The Quick and the Dead 1995 Intentà diversos canvis d’estil, per tal d’acostar-…

Debutà el 1992 en un paper secundari i el 1994 protagonitzà l’èxit comercial, The Next Karate Kid Més tard es feu popular per la participació en la sèrie Beverly Hills 90210 1997-98 L’any 1999 protagonitzà Boys Dont’ Cry , de Kimberly Pierce, per la qual rebé el Globus d’Or a la millor interpretació dramàtica i l’Oscar pel paper protagonista Després de The Gift 2000 i Insomnia 2002, i diversos films per a la televisió actuà a les ordres de Clint Eastwood a Million Dollar Baby 2004, film amb el qual guanyà per segon cop el Globus d’Or de drama i l’Oscar Posteriorment ha rodat The…

Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann & Andy A…

Estudià història a la Universitat de Cambridge Posteriorment exercí de bibliotecari a Nova York i de crític musical a Anglaterra Després de l'estrena de la seva primera obra,  The Salt Land 1952, obtingué un gran èxit amb Five Fingers Exercise 1958, que decidí la seva dedicació al teatre Després del drama doble sobre el tema de l'amor The Private Ear/The Public Eye 1962, presentà el drama històric  The Royal Hunt of the Sun 1964, basada en la vida de Pizarro Els seguiren el psicològic  Equus 1973 i Amadeus 1979, especulació entorn de la vida de Mozart Ambdues obres reberen el premi Tony 1975…

Tocà l’oboè en l’Orquestra Nacional Juvenil i estudià composició amb J Tavener La seva obra cerca fonts en la música popular de diferents països Hi és important la influència del piobaireachd , o pibroch , escocès, música per a bagpipe típica de les terres altes d’Escòcia, present en Sketches from a Bagpiper’s Album 1984 També s’ha inspirat en aspectes sonors i declamatoris de l’òpera xinesa, com en A Night at the Chinese Opera 1987 Així mateix, s’hi poden trobar diversos models musicals occidentals, com en Scipio’s Dream 1991 -inspirada en Il sogno di Scipione , de WA Mozart- i en el quintet…