Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
Teresa Gimpera i Flaquer

Teresa Gimpera i Flaquer (2011)
© Generalitat de Catalunya
Teatre
Cinematografia
Indumentària
Actriu, model i empresària.
Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la principal actriu de…
,
Pere Bosch i Gimpera

P. Bosch i Gimpera acompanyat d’altres investigadors
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…
Pere Bosch i Gimpera
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…
Fundació Bosch i Gimpera
Centre de Transferència de Coneixement, Tecnologia i Innovació de la Universitat de Barcelona, que té per objectiu agilitzar i aprofundir els vincles entre el món universitari, l’empresarial i la societat.
Promou l’esperit emprenedor en l’àmbit universitari i la creació de noves empreses, i posa a l’abast de les empreses i les institucions els coneixements cientificotècnics que genera la recerca universitària
Joan Fuster i Gimpera
Pintura
Pintor.
Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador en l’obra del…
Pere Bosch i Gimpera publica Etnologia de la península ibèrica
El prehistoriador i arqueòleg Pere Bosch i Gimpera publica Etnologia de la península ibèrica
cultura d’Almeria
Cultura prehistòrica de l’E de la península Ibèrica, definida per Pere Bosch i Gimpera vers el 1920 a partir de les excavacions fetes pels germans Siret a la província d’Almeria.
Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fora l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Los Millares Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la cultura d’El Argar
cultura de les coves
Prehistòria
Nom donat per Pere Bosch i Gimpera i seguit per l’escola d’arqueologia de Barcelona per a designar una de les civilitzacions de la península Ibèrica, del Neolític avançat i les primeres edats del metall.
Segons la definició tradicional, hom la pot identificar per la vida cavernícola i l’ús de ceràmica decorada amb impressions cardial i tipus afins o amb relleus Després de 1940-50 la definició s’ha concretat a la fase de les coves del primer Neolític de la Mediterrània occidental, però sovint els autors defugen el terme per poc precís Bosch i Gimpera inclogué dins aquest grup, com a típiques, la cova de Joan d’Os de Tartareu i les del massís de Montserrat
Etnologia de la Península Ibèrica
Historiografia catalana
Obra fonamental de la bibliografia arqueològica de Pere Bosch i Gimpera, escrita i publicada quan es relacionava políticament amb la Lliga, motiu pel qual tingué el mecenatge de Francesc Cambó.
Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…
escola d’arqueologia de Barcelona
Nom amb el qual és conegut el grup de prehistoriadors i arqueòlegs sorgits de la Universitat de Barcelona després del 1915.
Aquest equip ha estat un dels més destacats dels països de la Mediterrània occidental i l’organitzador de l’esquema històric de la península Ibèrica a les èpoques primitives Original pel mestratge de Pere Bosch i Gimpera, entre el 1915 i el 1936 fou format per una primera generació en la qual destacaren Lluís Pericot, Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Josep Colominas, molt lligats a l’Institut d’Estudis Catalans Després s’hi incorporaren Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol i Antoni Arribas, la majoria posteriorment al 1939, quan el mestre Bosch i …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina