Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
perpetuïna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 20 a 30 cm d’alçària, de fulles oposades lanceolades, i de flors apètales i bracteades, disposades en glomèruls de color de rosa, ataronjat o blanc.
Oriünda de l’Amèrica tropical, és plantada en platabandes i tests Les flors tallades poden mantenir-se seques
cirereta del bon pastor

Cireretes del bon pastor
© Xevi Varela
xiprer blau
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 25 m d’alt, de capçada amplament ovoide o cònica i brancatge molt dens.
L’escorça és llisa, de color vermell o porpra, i s’exfolia en capes fines, i les fulles són esquamiformes, punxegudes i amb una glàndula resinosa de color blavós, molt aromàtiques Creix de forma natural a Arizona, als Estats Units, però és força cultivada com a ornamental en altres regions De creixement ràpid, és molt resistent a la secada i tolera tot tipus de sòls N'hi ha diverses cultivars Cglauca , de fulles blavoses Ccompacta , de capçada petita i globosa
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom vulgar…
equiuroïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protòstoms amb simetria bilateral.
A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites papilles Són…
esferocist
Biologia
Cèl·lula globosa del tal·lus de les rodofícies rica en brom i iode.
cassis
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes marins del subordre dels prosobranquis, amb la coquilla de forma globosa, grossa i massissa.
Són propis de les mars càlides i viuen en els fons sorrencs de poca profunditat
Les pirolàcies
Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als…
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…
peiot
Etnologia
Botànica
Planta suculenta, globosa, petita, glauca, amb rebrots laterals, de la família de les cactàcies, que fa flors roses o blanques.
És nadiua de Mèxic i del SW dels EUA Té propietats narcòtiques, a causa del seu contingut en mescalina, i és ingerit, i àdhuc venerat, per diversos pobles indígenes, en ritus religiosos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina