Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal. Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies. Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus. Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms. Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als sèpals. L’ovari és súper, constituït per quatre o cinc carpels, i dona lloc a una càpsula que conté un nombre molt elevat de menudíssimes llavors que són fàcilment dispersades pel vent. Les cinc espècies de pirolàcies que es fan als Països Catalans tenen caràcter muntanyenc i viuen preferentment als boscos de coníferes sobre sòls rics en matèries húmiques.
Aspecte general de Moneses uniflora, on es mostren les fulles basals arrodonides i curtament peciolades i una sola flor grossa formada per cinc pètals blancs ben estesos, deu estams que s’obren mitjançant porus apicals i un pistil pentacarpel·lar.
Antoni Agelet
Pirolàcies (1-2) i monotropàcies (3). 1 Pyrola minor: a aspecte general de la planta amb bona part de les flors del raïm terminal obertes (x0,5), b detall d’una flor (x 2); c detall d’un estam (x 10). 2Pyrola secunda: a detall d’una flor, amb l’estil molt més llarg que el de P. minor (x 2); b detall d’un estam (x 10). 3 Monotropa (Monotropa hypopitys): a aspecte general (x0,5); b detall d’una flor amb els pètals pilosos interiorment (x 2); c androceu i gineceu (x2).
Eugeni Sierra
Pyrola minor fa uns 20 cm d’alçada; té les fulles peciolades i les flors, agrupades en raïms, d’un to blanc rosat i girades cap per avall. La corol·la, de forma globosa, tanca al seu interior els estams i el pistil. P. secunda, una espècie pròxima, se’n diferencia principalment perquè té totes les flors del raïm girades cap a un sol costat i els estils molt més llargs. Moneses uniflora també té les fulles oposades i els pecíols curts, però, al contrari de les altres espècies de la seva la família, fa una sola flor molt aromàtica, blanca, grossa i amb els pètals ben estesos.