Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
trèvol

Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc  Tnigrescens  és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle  Tpratense  és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat  Tstellatum  és una…
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
clavell muntanyenc

Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
  Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana
clavell de pom

Clavell de pom
Erick Munro (CC BY-NC)
Botànica
  Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades i breument peciolades i de flors vermelles o porprades, amb cinc pètals lleugerament dentats i un calicle d’esquames ovades i arestades.
Les flors són agrupades en glomèruls multiflors guarnits amb bràctees llargues i reflexes Creix en prats i boscs dels Pirineus També és planta de jardí, molt estesa i amb moltes cultivars Les seves flors, tallades, gaudeixen de molta estima
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
Les mimosàcies
Formen les mimosàcies unes 3000 espècies sobretot arbustives i arbòries, pròpies de les zones eixutes tropicals, dels continents australià, africà i sud-americà Sovintegen les formes xerofítiques, amants d’ambients lluminosos i productores d’ombra poc densa Moltes tenen un paper preponderant a les sabanes i als espinars tropicals i subtropicals Solen fer les fulles pinnades o bipinnades, formades per menuts folíols allargats algunes, però, les tenen reduïdes a un fillodi que correspon al pecíol aplanat Les fulles s’acompanyen d’un parell d’estípules, molt sovint espinoses Les flors de les…
araliàcies
Botànica
 
						Família d’umbel·liflores integrada per unes 660 espècies de plantes, quasi sempre llenyoses, a vegades enfiladisses i amb arrels adventícies, pròpies sobretot de països càlids. 
Presenten fulles generalment esparses i proveïdes d’estípules flors agrupades en umbelles, espigues o glomèruls i fruit bacciforme o drupaci Els extractes d’algunes araliàcies s’usen com a tònics d’altres espècies són molt apreciades com a plantes d’interior, entre les quals destaquen l’aràlia del Japó  Fatsia japonica , l’aràlia papirífera  Tetrapanax papyriferus , l’heura  Hedera helix  Al ginseng  Panax schinseng  se li atribueixen poders rejovenidors i afrodisíacs
Les buxàcies
El boix  Buxus sempervirens  és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axillars A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble Pau Renard / Lligabosc Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals Un sol gènere  Buxus  és present als…
glucosúria
Medicina
Presència de glucosa en l’orina.
Normalment és nulla, però quan apareix indica generalment una diabetis mellitus , causada per la impossibilitat dels túbuls proximals del ronyó de reabsorbir l’excés de glucosa que es filtra pels glomèruls, a causa de la hiperglucèmia pròpia de la malaltia Més rarament la glucosúria pot veure's en absència de diabetis i d’hiperglucèmia com a resultat de defectes primaris dels túbuls renals que dificulten la reabsorció de la glucosa filtrada glucosúria renal
ortiga

Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes  U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran  U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita  U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
Paginació
- 1
 - 2
 - 3
 - 4
 - 5
 - 6
 - 7
 - 8
 - 9
 - …
 - Pàgina següent
 - Última pàgina