Resultats de la cerca

Es troba distribuït en plantes i animals, en forma de combinació glicosídica amb fenols i alcohols Els glucurònids actuen com a agents de desintoxicació en l’eliminació de nombrosos productes del metabolisme És emprat com a antiartrític

Hom els pot preparar per oxidació acurada de glicòsids, i són anomenats substituint el sufix - osa de l’aldosa corresponent pel sufix - urònic Els àcids urònics més corrents en la natura són el glucurònic i el galacturònic

Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc

Procedeix de la degradació que el grup hemo de l’hemoglobina sofreix en les cèllules del sistema reticulo-endotelial del fetge, la melsa i la medulla òssia La bilirubina és transportada en la sang bilirubina indirecta o lliure fins al fetge, on es conjuga amb l’àcid glucurònic bilirubina directa o conjugada , procedeix de la reducció de la biliverdina i és eliminada per via biliar A l’intestí, la bilirubina és reduïda per l’acció bacteriana i es converteix en urobilinogen, que és eliminat en gran part, amb les matèries fecals en forma d’estercobilinogen, o bé es reabsorbeix, passa a la…

Es fon a 160°C, i és soluble en aigua calenta Hom l’anomena també groc de l’Índia

És un component de la substància fonamental del teixit conjuntiu

És present abundosament al fetge, al cor i en el teixit conjuntiu pericapillar Inhibeix la formació de microtrombes, per la qual cosa és emprada com a anticoagulant

Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…

Es troba a l’àcid algínic, el qual n'és, de fet, un polímer