Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Gneu Octavi
Història
Polític romà.
Net de Gneu Octavi , fou cònsol el 87 aC juntament amb Luci Corneli Cinna Exponent dels conservadors i adversari de l’obra reformadora de Mari, es basà en la intervenció dels tribuns del seu partit Expulsà Cinna de la ciutat quan aquest prengué les armes i, havent fet elegir Merula per ocupar el seu lloc, es preparà per resistir Assetjat i blocat a Roma pels partidaris de Mari, hagué de capitular i fou assassinat
Gneu Flavi
Dret romà
Jurisconsult romà.
Fou secretari d’Apli Claudi Divulgà el text de les Legis actiones , que fins aleshores només coneixien els patricis, i publicà al fòrum el calendari dels dies d’administració de justícia dies fasti Fou edil curul i tribú del poble
Gneu Octavi
Història
Militar
Polític i estrateg romà.
Pretor el 168 aC, comandà la flota romana contra Perseu, el qual fou empresonat a Samotràcia Construí a Roma el Pòrtic d’Octàvia, prop del teatre de Pompeu Cònsol 165 aC i ambaixador a l’Àsia 162, fou occit per un grec
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d'…
Gneu Juli Agrícola
Història
General romà.
Governà Britannia i conquistà el territori de l’Escòcia actual del 77 al 84 Tàcit n'escriví la biografia
Gneu Corneli Escipió Calb
Història
Política
Cònsol el 222 aC.
Després d’haver pres part en les guerres d’expansió romana al nord d’Itàlia, fou enviat, amb el seu germà Publi , com a dirigent de l’exèrcit romà que havia de contraatacar les forces d’Anníbal a Hispània El 218 desembarcà a Empúries i ràpidament conquerí Tarragona, on se li uní Publi Tots dos junts dirigiren l’ofensiva romana cap al sud, passat l’Ebre, i després de diverses victòries fou derrotat i mort
Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras
Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras Es restableix el poder dels tribuns i es duu a terme una nova reforma dels tribunals, amb places repartides entre senadors i cavallers
Publi Corneli Escipió
Història
Política
Cònsol el 218 aC.
Dirigí l’expedició naval que havia de desembarcar a Empúries, amb el seu germà Gneu , però romangué a Marsella Massàlia davant l’avanç d’Anníbal a Itàlia L’any següent desembarcà a Tàrraco, ja conquerida per l’exèrcit de Gneu, i junts conqueriren Sagunt 212, però foren derrotats i morts quan continuaven l’atac cap al sud
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills…
Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques
Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina