Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
serra de Guadalupe
Serra
Massís muntanyós dels monts de Toledo, a Extremadura, a la província de Càceres.
Constitueix un horst de materials granítics, esquists i quarsites, que culmina als 1 609 m
Sierra Nevada
Serralada
Gran serralada de Califòrnia, EUA, en direcció NW-SE, entre la Gran Vall Central i la Gran Conca de Nevada.
Màxima altitud al mont Whitney 4 418 m Hi predominant els materials granítics Hi ha molts rius al vessant W San Joaquín i afluents del Sacramento Entre els parcs naturals, destaca el de Yosemite
diorita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia intrusiva, holocristal·lina, formada essencialment per feldespats calcosòdics, amb predomini del sodi sobre el calci; conté amfíbols i a vegades algun piroxè, i el contingut de sílice oscil·la al voltant del 50%.
Els feldespats, generalment de colors grisos, li donen un color fosc D’una densitat de 2,75 a 3 g/cm 3 , representa el terme mitjà entre els pols àcid i bàsic Hom la troba en massisos granítics antics
Sierra de Gata
Serra
Serralada de la península Ibèrica, a l’oest del Sistema Central, entre les províncies de Salamanca i Càceres.
S'estén en direcció SW-NE, parallela a la vall del riu Alagón, fins a la frontera portuguesa Constitueix un bloc fracturat format per materials granítics i esquistosos que assoleix la màxima altitud a l’Alto de Jalama 1 592 m
granodiorita
Mineralogia i petrografia
Roca plutònica composta de plagiòclasi sòdica, feldespat alcalí, quars i minerals foscs subordinats.
Té una composició intermèdia entre el granit i la diorita Les textures són les mateixes que les del granit menys la textura gràfica Molts dels grans batòlits descrits com a granítics són en realitat granodiorítics És l’equivalent de les dacites volcàniques
Velai
País d’Occitània, que correspon aproximadament al departament francès d’Alt Loira.
És una zona d’altiplans basàltics i granítics on abunden les pastures i per on s’obren pas les altes valls del Loira i de l’Alier Hom hi conrea cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d’ovins, però l’activitat típica de la comarca són les puntes El centre i principal nucli urbà és Lo-Puèi
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
Xingu
Riu
Riu del centre-est del Brasil, afluent de l’Amazones per la dreta (2.090 km), que discorre pels estats de Mato Grosso i Pará.
Es forma per la unió d’uns quants rius, que neixen entre Serra do Roncador, a l’E, i Serra Formosa, a l’W Mato Grosso Rep per l’esquerra el seu afluent més important, l’Iriri, i s’uneix a l’Amazones aigua avall de Porto de Moz Pará Té diversos ràpids i cascades en el seu curs mitjà, en travessar terrenys granítics
serra de Guadarrama
Serra
Massís muntanyós del Sistema Central, situat entre les serres de Gredos al SW i la de Somosierra al NE, que accidenta la comunitat autònoma de Madrid i la província de Segòvia.
Constitueix un horst format per gneis i materials granítics, que culmina al pic de Peñalara a 2 469 m d’altitud Hi neixen els rius Manzanares, Guadarrama i Eresma Els ports de Guadarrama o Alto de los Leones 1 511 m i el de Navacerrada 1 860 m són aprofitats per les vies que uneixen Madrid amb Segòvia i Àvila La serra de Guadarrama s’ha convertit els últims anys en un centre de turisme i d’esports d’hivern
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina