Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
la Commedia dell’Arte
Teatre
Tipus de comèdia representada a Itàlia a partir del segle XVI, i en altres llocs, del XVII al XVIII, que se n’inicià la decadència.
Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les…
Roberto Arlt
Literatura
Escriptor argentí.
Autor de novelles — El juguete rabioso 1926, Los siete locos 1929— de contes — Aguafuertes porteñas 1933, El jorobadito 1933— de peces teatrals — 300 millones 1932—, etc, ambientades a la capital, en les quals descriu, amb estil caòtic i vigorós, personatges torturats, sovint grotescs, des d’una perspectiva individualista i masoquista
Max Beckmann
Pintura
Pintor alemany expressionista.
Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu
Jevgenij Bagrationovič Vakhtangov
Teatre
Actor i director teatral rus.
Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte
Raymond Queneau
Literatura francesa
Escriptor francès.
Filòleg i matemàtic participà en els Éléments de Mathématiques de NBourbaki Formà part del grup surrealista Dotat d’una gran fantasia i d’humor irònic, presenta un món de personatges grotescs i absurds, com en una de les seves millors obres, Zazie dans le métro 1959 Tota la seva producció, però, mostra les mateixes característiques, com Le chiendent 1933, Gueule de pierre 1934, Pierrot mon ami 1942, Le dimanche de la vie 1952, Les fleurs bleues 1965, Le vol d’Icare 1968, etc Escriví també poemes i els coneguts Exercices de Style 1947 Membre de l’Académie Goncourt des del 1951
Peter Rühmkorf

Peter Ruhmkorf (2007)
© Das Blaue Sofa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993
Paul Van Ostaijen
Literatura
Poeta flamenc.
Debutà amb poemes d’un dandisme accentuat, i més tard es mostrà expressionista a Het Sienjaal ‘El senyal’, 1918 La guerra l’influí en Bezette Stad ‘La ciutat ocupada’, 1921, publicada amb tipografia rítmica Després del seu exili a Berlín fins el 1921 cercà la poesia pura Influí notablement sobre els poetes experimentals dels anys cinquanta, tant a Holanda com a Flandes Pel que fa a la prosa, el seu estil de vegades recorda Kafka De la seva producció cal destacar Gedichten ‘Poemes’, 1928, Grotesken Het bordeel van Ika Lock ‘Grotescs el bordell d’Ika Lock’, 1925, Diergaarde voor…
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…
Josep Segrelles i Albert
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador i pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles amb Isidor Garnelo, i des del 1905 fins al 1909 a la Llotja de Barcelona Havia rebut també lliçons de Sorolla S'inicià com a dibuixant el 1910 en illustracions de fullets d’aventures Dick Navarro, Montbers el pirata i novelles policíaques Exposà, a Barcelona, al Faianç Català 1911 i 1912, El Siglo 1925, les Galeries Laietanes 1926, Grifé i Escoda 1948, 1952 i 1961, la Sala Parés 1967, etc A València exposà el 1928, a Madrid el 1924 i a Londres el 1927 Illustrador de l’editorial Araluce, hi illustrà diversos llibres infantils Conreà també el…
El tern de la Germandat de Sant Jordi
Art gòtic
Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443 L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant Prisma Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat de Sant Jordi…