Resultats de la cerca

El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa 212 m alt, és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants El poble 388 h agl 2006, vorassequians 155 m alt és al límit amb el terme de Sant Pere d’Albaida L’església parroquial la Mare de Déu…

El coll de Torrella 351 m alt comunica la vall del barranc de Torrella afluent, per la dreta, del riu d’Albaida entre Guadasséquies i Bellús amb la del riu de Barxeta

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill de Pere V de…

El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops actualment comprenen…

El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl , senyor de…

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles mort el 1229 i Galceran de Cruïlles…