Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
guaiaba
Alimentació
Botànica
Fruit del guaiaber, de figura globosa, ovoide o piriforme, de pell groguenca i de carn blanca, groga o rosada, que és menjat cru o en compota.
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior, desaparegué a…
Joan Vidal i Ventosa
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Fotografia
Pintor, escultor, pirogravador i fotògraf.
Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental
neologisme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, introduïda en una llengua.
Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts piolet, guaiaba , o un concepte nou fonema Els neologismes formals es basen en la prefixació preromà , la sufixació alfabetitzar , la composició pesacartes , l’abreujament auto , automòbil, la sigla CNT i el manlleu a una altra llengua bluf, xamfrà, etc Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat catapulta , dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al…
Pere Ynglada i Sallent
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí…
Esteve Monegal i Prat
Dona que es pentina , d' Esteve Monegal i Prat
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor, assagista i industrial.
Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La muntanya d’…
El Picasso català
Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…
Modernistes o noucentistes? Els darrers simbolistes decadents
«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…