Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
guardes
Oficis manuals
Puntes de ferro, a l’interior d’un pany, que entren en els buits de la clau i impedeixen que una altra clau pugui obrir-lo.
guarda de la moneda
Història
Ciutadà honrat elegit anualment pel Consell de Cent per vetllar que la moneda de Barcelona fos fabricada segons els privilegis de la ciutat.
L’elecció dels dos guardes de la moneda es féu, almenys des de l’any 1258, arran de la creació de la moneda de tern a Barcelona per Jaume I
guarda
Diplomàtica i altres branques
Disseny i arts gràfiques
Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.
A l’enquadernació de còdexs, sovint les guardes són fulls d’altres còdexs, de vegades més antics, esquarterats, i poden tenir un gran valor Solen contenir anotacions relatives al contingut del llibre o als seus possessors o bé afegits de lectors posteriors
Rebels hutus maten vuit turistes a Uganda
Un centenar de guerrillers hutus assalta un campament de turistes i segresta 31 persones al parc nacional de Bwindi, a Uganda, l’únic lloc del món on encara es poden observar gorilles en el seu hàbitat natural Posteriorment, els hutus assassinen vuit dels turistes i quatre guardes del parc alliberen la resta d’ostatges amb instruccions perquè els governs de Londres i Washington deixin de donar suport al règim de Rwanda, en mans dels tutsis
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc.
La forma de la clau depèn del mecanisme del pany les de balda i les de dent, tant les de metxó com les foradades, actuen movent el pestell en les de figura, aquesta és l’apropiada per a entrar en la silueta del forat del pany i vèncer les guardes d’aquest les de serreta, tant les planes com les estriades, i les de gorges, accionen els mecanismes pius o gorges que immobilitzen el pestell
refugi de la Restanca

Refugi de la Restanca
© Simonjoan
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Naut Aran (Val d’Aran).
És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo
La revolta dels Angelets
La guerra de la sal i els camins del contraban a la Catalunya del Nord 1667-1669 Del 1663 al 1670 van tenir lloc, primer al Vallespir i després al Conflent, atacs armats contra els representants de la gabella de la sal impost sobre la sal instaurada als Comtats per Lluís XIV el 1661 Aquests fets anomenats revolta dels Angelets o guerra de la Sal han donat lloc a interpretacions quasi sempre apassionades per als uns, els angelets eren els herois d’un combat nacional per als altres els revoltats eren simples bandits És necessari distingir tres moviments en la revolta El primer produí la…
séquia major de Morvedre
Canal principal de regadiu del Camp de Morvedre, que pren l’aigua del Palància a l’assut d’Algar i prossegueix per l’esquerra del riu fins poc abans d’Estivella.
En arribar a la riba dreta es deriven les séquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa Prop de Petrés se'n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó La séquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet de Berenguer, després d’un recorregut de 25 km Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes
alabarders
Militar
Cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors, des de la tardana edat mitjana.
Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el seu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina