La revolta dels Angelets

La guerra de la sal i els camins del contraban a la Catalunya del Nord. 1667-1669.

Del 1663 al 1670 van tenir lloc, primer al Vallespir i després al Conflent, atacs armats contra els representants de la gabella de la sal (impost sobre la sal) instaurada als Comtats per Lluís XIV el 1661. Aquests fets anomenats revolta dels Angelets o guerra de la Sal han donat lloc a interpretacions quasi sempre apassionades: per als uns, els angelets eren els herois d’un combat nacional; per als altres els revoltats eren simples bandits. És necessari distingir tres moviments en la revolta.

El primer produí la insurrecció espontània del 1663 a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) que, després de la detenció per guardes de la gabella d’uns traginers del poble que portaven una saca de sal d’Espanya, va conduir una bona part de la població a executar cinc d’aquests guardes.

El segon moviment va consistir en una sèrie d’emboscades parades el 1667 i el 1668, al Vallespir, als representants de la gabella i després als del Consell Sobirà del Rosselló, per uns trenta homes dirigits per Josep de la Trinxeria, de Prats de Molló. Per raons encara obscures, aquesta tropa rebé ràpidament el nom d’angelets de la Terra. Aquests angelets van tenir el suport —més o menys espontani, i més passiu que actiu— de les poblacions vallespirenques. Al mes de desembre del 1668, els aldarulls s’aturaren després que fos signat un acord entre les comunitats del Vallespir i els representants de la gabella: els guardes no patrullarien més al Vallespir a canvi de la compra per les comunitats d’una certa quantitat de sal a preu reduït. Llavors, per la banda del Conflent, van tenir lloc el mateix tipus d’emboscades, menades per Joan Miquel Mestre, dit l’Hereu Just de Vallestàvia, al Conflent.

El 1670, després de l’arrest de l’Hereu Just a Prats de Molló, Josep de la Trinxeria va reprendre les armes. Aleshores, els revoltats controlaren el Vallespir fins a Ceret durant uns quants mesos, abans de ser escampats a prop de Prats per les tropes franceses, al maig del 1670.

Qui foren aquests angelets i quines foren les seves motivacions? Els homes que van prendre les armes el 1667 —moment en què començà la guerra de Devolució— amb Josep de la Trinxeria, només eren, a l’inici, una vintena. Entre ells hi havia antics guardes de la gabella, un cert nombre perseguits per homicidi, i també miquelets al servei de la monarquia espanyola.

El seu dirigent, Josep de la Trinxeria, provenia d’una de les famílies més benestants de Prats, els membres de la qual s’havien oposat a França des del 1652. El seu pare, Manuel, paraire, i el seu oncle Blai, prevere, havien estat fets presos pels francesos per col·laboració amb la monarquia espanyola, i el seu altre oncle, Rafel, notari, s’havia refugiat al Principat per les mateixes raons. El mateix Josep de la Trinxeria estava, al menys des del 1668, en contacte amb les autoritats espanyoles. La qüestió que cal plantejar és si les autoritats espanyoles van provocar aquest moviment o si tan sols van potenciar un sentiment antifrancès que havia nascut de manera espontània.

Els revoltats tenien el suport de la població o, si més no, no van ser víctimes de la seva hostilitat, ja que els guardes de la gabella eren majoritàriament francesos (“gavatxos”, com els deien), sovint protestants i, sobretot, destorbaven tothom. Perquè entorpien tots els tràfics fronterers, tant els grossos, els dels professionals del contraban —que eren nombrosos— com els petits, els que de prop o de lluny tocaven tothom o gairebé tothom. L’Hereu Just era un contrabandista destacat que introduïa al Llenguadoc sal vinguda de Catalunya, més barata que la francesa. La seva colla, una desena d’homes, estava constituïda bàsicament per individus amb un passat tèrbol, contrabandistes i traficants.

A partir del mes de gener del 1670, amb la detenció de l’Hereu Just i el seu alliberament per Josep de la Trinxeria, l’oposició a la gabella va prendre una amplitud nova: una bona part de la població del Vallespir s’ajuntà als angelets (uns 1 500 homes devien participar al setge de Ceret del 30 d’abril de 1670). Però aquest cop les poblacions havien estat excitades per uns quants notables i, a vegades, amenaçades pels angelets que, a més de la persuasió per les armes, semblaven haver utilitzat un argument més polític: l’eventualitat d’un retorn dels Comtats a la corona espanyola. Per tant, calia que la gent del Vallespir escollís el seu camp i preparés el futur...

Després de la derrota del maig del 1670, els judicis van començar. Diverses comunitats del Vallespir i del Conflent van ser castigades amb multes feixugues per no haver-se oposat als angelets i, de vegades, per haver-los sostingut. Les muralles de Prats de Molló van ser enderrocades, mentre un fort era edificat per a vigilar la vila. Els judicis individuals desembocaren en la condemna a mort d’uns quants (sembla que menys d’una desena) dels detinguts i de setanta-un homes del Vallespir i del Conflent condemnats per contumàcia, ja que havien escapat de la justícia. Un cert, nombre dels revoltats, com Josep de la Trinxeria o Damià Nohell, el seu lloctinent, fill del batlle de Sant Llorenç de Cerdans, van entrar al servei de l’exèrcit espanyol, almenys a partir del 1671. El primer passà molt de pressa a ser el cap dels miquelets d’Espanya i, fins a la seva mort el 1694, va assegurar en gran part la defensa de la frontera catalana de l’Estat espanyol. Per això fou ennoblit el 1682 per Carles II.

La petja dels altres angelets és més difícil de resseguir. Uns quants es van engatjar en les tropes franceses a canvi del seu perdó. D’altres es transformaren en una mena de bandolers —o ho tornaren a ser?— i van acabar a les presons espanyoles o franceses.

Per tant, com interpretar l’oposició a la gabella? L’oposició al nou impost fou unànime, però la gabella molestava més per la seva actuació que no com a impost. Certament la gabella molestava a causa dels controls efectuats pels guardes, perquè qüestionava una activitat bàsica sobre la frontera catalana: el contraban, ja fos el del ferro —cap al Principat—, el de la sal —en bona part cap al Llenguadoc—, el de la llana o el de qualsevol altre producte. Així, els pobles d’origen dels principals revoltats suggereixen els camins del contraban, els que van del Principat al Vallespir, i del Principat al Llenguadoc, passant pel Conflent. La Cerdanya no conegué la revolta perquè escapà al control de l’autoritat francesa, de manera que el contraban continuava funcionant amb tota tranquil·litat.

La instauració de la gabella va manifestar, abans de tot, la intrusió d’un Estat modern en una societat encara àmpliament feudal, i també la intrusió del món francès en un món català. Tot això eren massa coses alhora, i la monarquia espanyola ho sabia molt bé.