Resultats de la cerca

Inicià estudis de piano a vuit anys, i posteriorment fou becada per a ampliar estudis al Conservatori de París amb Isidore Philipp, on l’any 1911 aconseguí el primer Premi de Piano A partir d’aquell moment desenvolupà una important carrera internacional amb una fita destacada en el debut, l’any 1916, als Estats Units El 1922 es casà amb el compositor Octavio Pinto

Fou alcaid del palau reial de Palerm 1510 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1512-20 Obtingué el privilegi de noblesa el 1513 Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona La seva filla Guiomar es casà 1527 amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà

Es casà 1464 amb Guiomar Enríquez, cosina de la reina Joana Defensà Catalunya contra el duc de Lorena 1467 Combaté contra Portugal es distingí a Zamora i a Toro i contra Navarra 1470 Fou camarlenc de Joan II 1474 i diputat per Aragó 1483 Anà a la guerra del Rosselló contra els francesos 1495 Obtingué el títol de comte de Belchite 1498, que fou el dels hereus dels ducs d’Híxar Participà en la conquesta de Navarra 1512 i en les corts del 1515 Testà el 1517

Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants 1974…

Fill d’Alfons de Braganza, primer comte de Faro Portugal i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d’Odemira Vinculat a la casa reial catalanoaragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó Fou abat comendatari de Ripoll 1490-1504, bisbe de Calahorra, de Segòvia, de Sigüenza i de Saragossa des del 1532 Lloctinent general de Catalunya 1525-39, hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament Fou present a la sortida de l’…

Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat…

Fou mestre-sala reial, diputat de la generalitat 1491-94 i mestre racional de Catalunya 1501-20 Procedia d’un llinatge burgès de Lleida enriquit en l’exercici de la mercaderia Fou castlà de Subirats, per compra El 1488 fou enviat pel rei, a petició del pare del rei de Navarra, prop del duc de Bretanya al capdavant de forces armades, per defensar aquest contra els intents per part de Carles VIII de França d’annexar-se el ducat Continuà després al servei de l’hereva Anna de Bretanya, fins a la capitulació de Rennes 1491 Tornà a Catalunya, intervingué en nom del rei en les reformes municipals i…

Des de la segona meitat del segle XI, existia una fortalesa a Sant Esteve dita “castell de Sant Esteve del monestir” Castellum S Stephani monasterii , per la qual van prestar homenatge Guillem Bernat de Montesquiu i la seva esposa Garsenda, germana del comte Guislabert, al comte de Rosselló Guislabert II 1074-1102 els mateixos personatges prestaren homenatge al també comte de Rosselló Girard I pel mateix castell, el 1105 i el 1109 i encara els seus descendents al comte Gausfred III †1164 i al comte Girard I el 1164 Aquesta família de Montesquiu dita també de Santcristau, conservà el feu de…

Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal 1545 El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona 1549 dos anys després hostatjà al palau menor el príncep Felip El…

Vida Format al Conservatori del Liceu, on estudià violí i composició, compaginà els estudis musicals amb la carrera de dret i exercí d’advocat a Barcelona Deixeble de C Taltabull, fou membre del Cercle Manuel de Falla de Barcelona des de la creació d’aquesta institució S’interessà bàsicament per la música de cambra i el lied , però també conreà altres gèneres, com ara la música per a orquestra En aquest darrer camp destaquen la Simfonia per a cordes 1957 i els Moviments concertants 1974 Al començament de la seva trajectòria s’inclinà per un llenguatge atonal i gradualment el seu interès es…