Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
jaciment de la Solana
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, al municipi d’Ebo (Marina Alta), entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys.
Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats gastròpodes, ostracodes i bivalves i també restes de vertebrats peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents Telmatosaurus , Orthomerus i Pararhabdodon Les restes de dinosaure de la Solana són similars a…
Camarasa i Fontllonga
Jaciment paleontològic
Jaciment fossilífer del Cretaci superior de l’edat del Maastrichtià, situat a Àger (Noguera), els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d’anys.
Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Àsia del Cretaci inferior
formació de Tremp
Paleontologia
Unitat litoestratigràfica constituïda per dipòsits continentals que daten del Maastrichtià al Paleocè inicial.
També coneguda com a Garumnià, la Formació Tremp es troba exposada al sud dels Pirineus i assoleix una màxima potencia de 800 m a la Conca de Tremp És ben coneguda pel seu registre fòssil, que inclou icnites, ous i ossos de dinosaure sauròpodes, hadrosaures i altres ornitòpodes, teròpodes i anquilosaures
Wann Langston Jr.
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Treballà pel Museu Nacional del Canadà 1954, i fou professor de la Universitat de Texas 1969-86 Des de mitjan segle XX dugué a terme importants aportacions en el coneixement anatòmic i evolutiu de nombrosos grups d’amfibis i rèptils fòssils, entre els quals destaquen dinosaures teròpodes, hadrosaures i ceratòpsids, pterosaures i cocodrils
David Bruce Weishampel
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004
ornitisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures que són fòssils i tenien el pubis cap avall i enrere, paral·lel a l’isqui.
Actualment és definit com un dels dos clades principals en què es divideixen els dinosaures La seva distribució cosmopolita abraça des del final del Triàsic fins al Cretaci terminal Aquests herbívors comprenien una varietat de grans clades de dinosaures, com ara els Thyreophora quadrúpedes cuirassats com els estegosaures i els anquilosaures, els Ornithopoda hipsilofodòntids, iguanodòntids i hadrosaures, els Pachycephalosauria bípedes amb la part superior del crani augmentada en grossor i en forma de cúpula i els Ceratopsia que inclou els dinosaures amb banyes
ceratopsians
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis marginocefalis.
Aquests dinosaures han estat registrats des del Juràssic superior d’Àsia fins al Cretaci terminal d’Amèrica del Nord i Àsia Aquest clade comprèn les formes quadrúpedes amb banyes, i també altres grups que tenen en comú la presència de narius externes separades del marge ventral del premaxillar, un os rostral, un jugal que conté una gran expansió lateroventral, i un premaxillar en forma de bec de lloro Com a mínim algunes espècies de ceratòpsids, com ara la Centrosaurus , visqueren en bandades de centenars d’individus i esdevingueren molt abudants durant els últims milions d’anys del Cretaci…
Barnum Brown
Paleontologia
Paleòntoleg nord-americà.
Considerat un dels recollectors de fòssils de dinosaures més reputats del segle XX, descobrí i describí nombroses espècies Excavà fòssils per Henry Fairfield Osborn, aleshores conservador del Departament de Paleontolgia de Vertebrats del Museu Americà d’Història Natural de Nova York AMNH, i el 1902 descobrí i excavà el primer esquelet documentat de Tyrannosaurus rex a la formació Hell Creek de l’est de Montana Estats Units d’Amèrica Al cap de sis anys, trobà un altre esquelet encara més complet, base d’una clàssica reconstrucció d’aquest dinosaure icònic a l’AMNH Durant sis dècades realitzà…
Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans
Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…
Els dinosaures dels Països Catalans
Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…