Resultats de la cerca

Jesuïta 1588 i sacerdot 1599, ensenyà història de l’Església a Douai, a Saint-Omer i a Anvers El seu material hagiogràfic i la publicació des del 1607 de Fasti sanctorum serví de base a l’ulterior treball dels bollandistes Entre altres, publicà les Vitae Patrum 1615

Monjo cartoixà, residí a la cartoixa de Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins el 1835 Deixà una traducció castellana del  Blanquerna de Ramon Llull, que resta inèdita, i algun treball hagiogràfic en castellà, com la Vida de la venerable sor Eufrasia Mir inèdita, conservada en un manuscrit del 1646, una religiosa jerònima de Palma

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987

Segons Joaquim M Bover, publicà un gran nombre de poemes, destacadament de tema hagiogràfic o d’intenció moralitzadora Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, que glossa els deu manaments i els pecats capitals, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món i posant en ridícul es gran to mal entès del sigle present 1861 i 1862, El carro triünfal de la Beata Catalina Tomàs, nostra amada paisana 1862 i El dia de Sant Bernat 20 d’agost de 1862 en Palma 1862 Participà amb uns versos en l’àlbum ofert a Isabel II amb motiu de la visita a les Balears…

Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb MA ↑ Ortí , Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón de la risa…

La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant Aleix , del…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Fou educat al monestir benedictí de Saint- Amand-sur-l’Elmon i, després de passar per altres centres benedictins, com ara el de Saint-Germain-d’Auxerre Borgonya, on amplià la seva formació, retornà a Saint-Amand per ocupar-se de la direcció de l’escola del monestir Intentà perfeccionar l’escriptura neumàtica, vigent a l’època, però, realment, la contribució més important de Hucbald a la teoria musical és el tractat De harmonica institutione , una obra de caràcter pràctic amb l’objectiu d’ensenyar els rudiments del cant pla És la primera obra teòrica on s’explica sistemàticament la teoria…

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d’oposar-se a…