Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Hārūn al-Rašīd
Història
Cinquè califa abbàssida (786-809).
Rebé tribut d’Irene i de Nicèfor I de Bizanci i sembla que trameté una ambaixada a Carlemany Ha assolit fama en la literatura com a heroi de diverses històries de Les mil i una nits Sota el seu mecenatge acollí a Bagdad nombrosos científics, literaris i músics
al-Ma’mūn
Història
Setè califa abbàssida (813-833).
Fill d’Hārūn al-Rašīd Mutazilita, patrocinà nombroses traduccions del grec d’obres filosòfiques i científiques
al-Asma‘ī
Lingüística i sociolingüística
Filòleg àrab, un dels més representatius de l’anomenada escola de Bàssora.
La seva reputació d’home erudit i estudiós arribà al califa Hārūn al-Rasīd, el qual el cridà a la cort de Bagdad com a preceptor del seu fill al-Amīn Féu una recopilació al-Asma'īyya de poesia preislàmica i escriví diverses monografies lèxiques, l’autoritat de les quals és encara avui reconeguda
Abū-l-‘Atāhiya
Literatura
Poeta àrab.
S'establí a Bagdad en temps d’Hārūn al-Rašīd, on, per la seva vida desordenada i les seves activitats polítiques, fou empresonat A la presó féu amistat amb el músic Ibrāhim al-Mawṣulī que posà música a les seves poesies, cosa que contribuí a la seva popularitat A causa de la seva poesia mística el misticisme no era acceptat aleshores encara del tot a l’islam, fou considerat heretge
Muḥammad al-Amīn
Història
Sisè califa abbàssida (809-813).
El seu pare i antecessor, Hārūn al-Rašīd, a la seva mort 809, deixà l’imperi dividit entre els seus fills, i l’Iraq restà per a al-Amīn El seu califat es distingí per les continuades lluites que hagué de sostenir contra el seu germà al-Ma'mūn, a qui havia estat assignat el govern del Khorāsān Finalment fou vençut i mort per un soldat d’al-Ma'mūn
tulúnida
Història
Membre d’una dinastia que governà (868-905) Egipte, Síria i la Tripolitània, amb independència del califat de Bagdad.
El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell
Abū Nuwās
Literatura
Poeta persa en llengua àrab.
S'educà a al-Baṣra i visqué a la cort de Hārūn ar-Rašid Criticà la cassida tradicional i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda És autor també de poesia amorosa que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà
tahírida
Història
Membre de la dinastia iraniana que governà el Khōrāsan amb capital a Nīšāpūr des del 820 fins al 873.
El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir 822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir 828-844 Ṭāhir ibn Ṭalḥa 844-862 Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa 862-873
Al-Raqqa
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa d’Al-Raqqa, Síria.
Situada a l’esquerra de l’Eufrates, prop de la confluència amb el Balīkh Antiga Nikēforion, florí sota Abū Ǧa'far al-Mansūr, el qual hi construí la residència d’ar-Rāfiga Capital de Hārūn al-Rašid 786, entre els altres palaus hi bastí el Qaṣr al-Salāma Durant la guerra civil de Síria, a principis del 2014 Al-Raqqa fou ocupada per l’autoanomenat Estat Islàmic, que convertí en capital del que anomenà “el califat” i on aplicà una versió extremament repressiva de la llei islàmica El novembre del 2016 una coalició militar de l’oposició àrab i kurda començà una ofensiva sobre la ciutat, de la qual…
moaixakha
Literatura
Tipus de poema culte, ordinàriament de cinc estrofes i mai amb més de set, l’última de les quals introdueix la kharja, una mena de tornada que generalment és una cançó popular eròtica, a vegades en àrab dialectal, però sovint en mossàrab; la mètrica de tota la moaixakha és determinada per la de la kharja
.
Els poetes hispanohebraics calcaren la moaixakha àrab i en compongueren en hebreu Justament, les primeres kharjes mossàrabs foren descobertes l’any 1946 en moaixakhes hebrees de Yĕhudà ha Leví per JMMillàs i Vallicrosa Posteriorment han estat trobades per diversos tractadistes més de quaranta kharges mossàrabs en moaixakhes àrabs, cinc de les quals foren compostes per poetes naturals de les terres que actualment constitueixen el domini lingüístic català Un d’ells fou Abū ‘Īsà ibn Labbūn, senyor del castell de Morvedre, que fou cadi de València al servei del rei al-Qādir al s XI Hom coneix…