Resultats de la cerca

Competí pel FC Barcelona a partir de la dissolució de la secció d’hoquei de la Societat Sportiva Pompeia Com a atleta, es proclamà campió de Catalunya en 100 m 1924, 1925 i en 200 m 1924, i d’Espanya en 200 m 1924 Establí diverses plusmarques catalanes, tant en l’hectòmetre com en el doble hectòmetre, i una d’estatal en 200 m Disputà aquestes dues proves i el relleu 4 × 100 m als Jocs Olímpics de París 1924 Pel que fa a l’hoquei sobre herba, presidí l’Associació d’Hoquei de Catalunya 1918, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i guanyà el Campionat de…

Competí pel Club Natació Montjuïc, i es proclamà campiona de Catalunya de 100 m esquena 1962 També fou doble subcampiona estatal de 100 m i 200 m braça 1961, 1962, sempre a l’hivern excepte en el doble hectòmetre del primer any Participà en la primera trobada Portugal-Espanya 1959

Formada al CN Terrassa per Toni Codina, amb qui entrenà durant tota la seva carrera, fou la primera catalana a nedar un hectòmetre en menys d’un minut, tant en piscina curta 1977 com en llarga 1978 Assolí quaranta-cinc títols estatals 24 d’hivern i 56 rècords d’Espanya 29 en piscina llarga entre les proves de 100, 200, 400, 800 i 1500 m lliure Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, uns Campionats del Món 1978 i dos d’Europa 1977, 1981 En els Jocs Mediterranis, aconseguí dues medalles d’or 100 i 200 m lliure, una de plata 400 m i dues de bronze 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m…

Membre del Club Natació Barcelona Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya cinc en 100 m lliure 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, dues en 200 m lliure 1949, 1951, vuit en 400 m lliure 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, tres en 100 m esquena 1950, 1951, 1952, tres en relleus 3 × 100 m estils 1948, 1949, 1951, quatre en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954, 1957, 1958 i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure 1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961, i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el període 1947-60 Es proclamà dotze vegades…

Situació Una vista de conjunt de l’edifici, en el qual l’obra romànica ens ha deixat només alguns fragments de mur F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu s’aixeca propera a les ruïnes del castell de Rodors, en un pendent abocat a la vall de la seva riera, a la banda nord-occidental del terme Long 2°04’54” - Lat 41°50’28” Per a anar-hi, cal dirigir-se a Moià, on hem d’emprendre la carretera que mena a l’Estany Poc després d’haver - passat el quilòmetre 4, just a l’hectòmetre 150, cal desviar-se a mà esquerra per tal de seguir un camí carreter senyalitzat amb un rètol, on es llegeix…

En el primer cas, hom l’anomena densitat lineal i, en el segon, denistat superficial És la característica que permet de judicar millor un tir de fusell

Situació Interior de la nau de l’església des de llevant Hom hi pot observar la volta apuntada que cobreix l’edifici M Anglada Aquesta església es troba aturonada al costat esquerre de la riera de Sora, sobre la nova carretera, prop del mas Sant Joan, antic mas del Noguer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 32,1 —y 63,8 31 tdg 321638 Sant Joan del Noguer és a uns 15 m del punt quilomètric 2,1 de la carretera BV4655, que va des de la general N152 al poble de Sora El trencall es troba uns 30 m després…

Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…