Resultats de la cerca

Hom dóna a vegades aquest nom a la totalitat del territori suís

És l’equivalent dels dos estatges moderns, el Languià i el Serravallià

El 58 aC els helvecis intentaren d’establir-se a la Gàllia occidental, però Cèsar els obligà a tornar a llur país d’origen, on fundà colònies que féu servir com a marques militars Després de la divisió administrativa d’August, l’Helvècia fou incorporada a la Bèlgica Vers el 260, la pressió dels pobles germànics obligà els helvecis a refugiar-se a les muntanyes

Associat als sants Exuperi, Càndid, Víctor, Innocenci i Vidal, la llegenda els fa membres de la legió tebana, tota ella màrtir de Crist El seu culte donà origen al monestir i, posteriorment, a la ciutat suïssa de Sankt Moritz o San Murezzan Venerat també als Països Catalans, el nom de Maurici o Mori no és estrany a la toponímia catalana El seu martiri ha estat objecte de diverses representacions pictòriques, entre les quals es destaca la pintura d’El Greco Martiri de Sant Maurici i de la legió tebana ~1580, al monestir d’El Escorial La seva festa se celebra el 22 de setembre

La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou Constantí el Gran, fill seu, que…

És situada a la vora del llac dels Quatre Cantons, a la sortida del Reuss i al peu del Pilatus i del Rigi, que dominen la ciutat Centre de comunicacions per carretera, hi passa el ferrocarril del Sankt Gotthard Malgrat la seva activitat industrial indústria tèxtil, creada al s XVI, siderúrgica i mecànica, és sobretot un centre turístic Fundada entorn del monestir benedictí de Sant Llogari s VII, al s VIII depenia de l’abadia de Murbach, i al XIII passà a la casa d’Habsburg Adquirí importància amb l’obertura del pas de Sankt Gotthard 1220, i després de la batalla de Sempach 1386 aconseguí la…

Ocupa terres planeres, de pendents suaus 171 m d’altura màxima, al SE, i terres baixes uns 20 m al N, on enllaça amb l’horta de sa Pobla En aquest sentit se succeeixen els materials margosos del Burdigalià marí, els de l’Helvecià-Tortonià marí i els quaternaris, tots els quals proporcionen sòls de bona qualitat És travessat pel torrent de Muro, dit ací de Vinagrella Els conreus ocupen el 87,2% del terme 2 322 ha El regadiu, al sector septentrional, ocupa el 7% de la terra conreada El secà és destinat a ametllers 1 225 ha, cereals 1 088 ha, figueres 326 ha i garrofers, vinya i…

La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…