Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència hom diu que…
Àtal III
Història
Rei de Pèrgam (138-133 aC).
El seu regnat fou ple de crueltats, i a la seva mort donà el regne en heretatge a Roma, que el convertí en la província romana d’Àsia
Gyula Reviczky
Literatura
Poeta hongarès.
Marcat per la malaltia, contà les seves sofrences físiques i morals en un to profundament pessimista, i marcà, amb Vajda i Komjáthy, l’inici de la moderna lírica subjectiva hongaresa Cal esmentar Ifjúságom ‘La meva joventut’, 1883 i Magány ‘Solitud’, 1889 Autor d’una novella autobiogràfica, Apai örökség ‘Heretatge paternal’, 1884, es dedicà també al periodisme
Ernst von Mansfeld
Història
Militar
Militar alemany.
Fill natural de Peter Ernst von Mansfeld 1517 — Luxemburg 1604, militar que es distingí a les guerres de Flandes, al servei de Felip II de Castella En ésser-li negat l’heretatge patern, es posà al costat dels prínceps protestants 1610 i obtingué tot un seguit de victòries, però fou derrotat a Dessau 1626 per Wallenstein Fou un dels caps militars més distingits de la guerra dels Trenta Anys
Mateu Cantacuzè
Història
Emperador d’Orient.
Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel
Bernat de Santmartí
Història
Magnat.
Fill gran de Mir i de la seva segona muller Guisla de Besora Fou destinat a l’Església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon BerenguerI 1049-58 El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona Montjuïc i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre No deixà fills
Bernat III de Besalú
Història
Darrer comte de Besalú (1085-1111).
Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III
Jaroslav Vrchlický
Literatura
Pseudònim d’Emil Frída, poeta txec.
Professor de literatura comparada a la Universitat de Praga 1893, la seva obra és molt vasta 84 volums de poesia, 40 obres dramàtiques, 200 volums de traduccions, etc, i aspira a reflectir poèticament les vivències rellevants de l’esperit humà En la seva poesia lírica, els cants d’amor, Sny o štěsti ‘Somnis de felicitat’, 1876, alternen amb poesies reflexives, com Z hlubin ‘De profundis’, 1878 i Život a smrt ‘Vida i mort’, 1883, i impressionistes, com Rok na jihu ‘Un any al sud’, 1876 i Dojmy a rozmary ‘Impressions i capricis’, 1880 De la seva poesia èpica cal esmentar Duch a svet ‘Esperit i…
Guillem II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109), fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.
Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris que Ramon IV…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina