Resultats de la cerca

Entre els principals cal esmentar l' aòrtic al diafragma, per al pas de l’aorta, el de Fallopi a l’os petrós, per a la branca petrosa del nervi vidià i el de Winslow comunicació de la gran cavitat peritoneal amb la cavitat posterior epiploica

Definició És anomenat hèrnia de hiat o hèrnia hiatal el desplaçament d’un segment de l’estómac, i en general també de la porció abdominal de l’esòfag, des de la cavitat abdominal fins a l’interior de la cavitat toràcica a través del hiat esofàgic del diafragma , és a dir, l’orifici del diafragma —múscul que separa les cavitats toràcica i abdominal—, pel qual normalment l’esòfag s’introdueix a l’abdomen abans de desembocar a l’estómac Es tracta d’una de les hèrnies diafragmàtiques més freqüents Aquest trastorn sol ésser degut a una alteració constitucional de les…

Es anomenat hèrnia de hiat o hèrnia hiatal el desplaçament d’una part de l’estómac a l’interior de la cavitat toràcica efectuat de manera que travessa l’orifici pel qual l’esòfag passa a través del múscul diafragma Per bé que el trastorn és ocasionat bàsicament per una debilitat constitucional de les estructures anatòmiques que subjecten l’estómac a l’interior de la cavitat abdominal, diverses circumstàncies que incrementen la pressió intraabdominal poden precipitar-ne l’aparició l’embaràs, els traumatismes, l’obesitat o els tumors abdominals Si bé es tracta d’una alteració molt…

L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica forats del…

El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades gràficament Per…

Una paraconformitat representa, doncs, una ruptura i hiat dins el registre estratigràfic i un lapse més o menys llarg d’absència de sedimentació

Cal tenir compte, sobretot en la poesia, de les modificacions de ritme i metre que produeixen en la sillabació fenòmens tals com la sinalefa, la sinèresi, la dièresi i l’hiat