Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
hiat
Solució de continuïtat en un text, en un manuscrit, en una genealogia, etc.
hiat
Gramàtica
Concurrència de dues vocals en dos mots o en dues síl·labes successives sense contracció o formació d’un diftong.
hiat
Anatomia animal
Nom d’alguns anells, forats o fissures del cos.
Entre els principals cal esmentar l' aòrtic al diafragma, per al pas de l’aorta, el de Fallopi a l’os petrós, per a la branca petrosa del nervi vidià i el de Winslow comunicació de la gran cavitat peritoneal amb la cavitat posterior epiploica
Hèrnia de hiat
Patologia humana
Definició És anomenat hèrnia de hiat o hèrnia hiatal el desplaçament d’un segment de l’estómac, i en general també de la porció abdominal de l’esòfag, des de la cavitat abdominal fins a l’interior de la cavitat toràcica a través del hiat esofàgic del diafragma , és a dir, l’orifici del diafragma —múscul que separa les cavitats toràcica i abdominal—, pel qual normalment l’esòfag s’introdueix a l’abdomen abans de desembocar a l’estómac Es tracta d’una de les hèrnies diafragmàtiques més freqüents Aquest trastorn sol ésser degut a una alteració constitucional de les…
El que cal saber de l’hèrnia de hiat
Patologia humana
Es anomenat hèrnia de hiat o hèrnia hiatal el desplaçament d’una part de l’estómac a l’interior de la cavitat toràcica efectuat de manera que travessa l’orifici pel qual l’esòfag passa a través del múscul diafragma Per bé que el trastorn és ocasionat bàsicament per una debilitat constitucional de les estructures anatòmiques que subjecten l’estómac a l’interior de la cavitat abdominal, diverses circumstàncies que incrementen la pressió intraabdominal poden precipitar-ne l’aparició l’embaràs, els traumatismes, l’obesitat o els tumors abdominals Si bé es tracta d’una alteració molt…
hèrnia

Esquema dels dos tipus d’hèrnies de la línia mitjana abdominal: l’hèrnia epigàstrica i l’hèrnia hipogàstrica
© Fototeca.cat
Patologia humana
Sortida total o parcial d’un òrgan o d’una part tova del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.
L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica forats del…
sinalefa
Literatura
Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte situades l’una a la fi i l’altra al començament de mots distints.
El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades gràficament Per…
paraconformitat
Geologia
Tipus de disconformitat en la qual la superfície de separació de les dues sèries estratigràfiques concordants o paral·leles no és aixaragallada per una erosió antiga, sinó que s’hi manifesta solament per una superfície de discontinuïtat que es pot confondre amb les altres superfícies d’estratificació.
Una paraconformitat representa, doncs, una ruptura i hiat dins el registre estratigràfic i un lapse més o menys llarg d’absència de sedimentació
sil·labació
Fonètica i fonologia
Divisió de significants en síl·labes segons els límits que es produeixen dins cada seqüència fònica.
Cal tenir compte, sobretot en la poesia, de les modificacions de ritme i metre que produeixen en la sillabació fenòmens tals com la sinalefa, la sinèresi, la dièresi i l’hiat