Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb…
inestabilitat hidrodinàmica
Meteorologia
Pertorbacions ondulatòries de l’atmosfera en moviment, que apareixen quan una petita pertorbació en el flux del moviment creix espontàniament, bo i traient la seva energia del flux principal.
És típica dels corrents zonals i afavoreix el naixement i creixement de les pertorbacions atmosfèriques
Fluxions, dinàmica, hidrostàtica, hidrodinàmica, gravitació, corbes cúbiques, sèries, solució numèrica d’equacions, grans problemes (Newton); teoria d’equacions (Johann Huddle); física, rellotges (Robert Hooke); determinants, càlcul (Seki Köwa)
Fluxions, dinàmica, hidrostàtica, hidrodinàmica, gravitació, corbes cúbiques, sèries, solució numèrica d’equacions, grans problemes Newton teoria d’equacions Johann Huddle física, rellotges Robert Hooke determinants, càlcul Seki Köwa
Tullio Levi-Civita
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Treballà en temes de mecànica analítica, mecànica celeste, hidrodinàmica, elasticitat i electromagnetisme Creà i desenvolupà, juntament amb Ricci, el càlcul diferencial absolut, predecessor del càlcul tensorial
corrent inercial
Geografia
Moviment horitzontal de l’aigua en el qual cada partícula fa un recorregut circular i torna al seu punt d’origen, en un temps (període) la meitat del dia pendular (al pol és d’11,97 hores, i a 45º de latitud, de 16,93 hores).
Formalment, es correspon amb les equacions de la hidrodinàmica quan la velocitat horitzontal no és nulla, no hi ha gradients horitzontals de pressió ni fricció i només hi actua l’acceleració de Coriolis
Aleksandr Mikhajlovič Ljapunov
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer rus.
Professor a Kharkiv i a Peterburg, féu importants estudis matemàtics sobre les equacions diferencials, el càlcul de probabilitats, etc i mecànics sobre sistemes en equilibri o en moviment, sobre hidrodinàmica, potencials, etc Desenvolupà especialment una teoria general de l’estabilitat i de la regulació de sistemes no lineals
Carl Anton Bjerknes
Física
Físic noruec.
Professor a la universitat i a l’escola d’enginyers d’Oslo Destacà pels seus treballs sobre hidrodinàmica, entre els quals és notable Remarques historiques sur la théorie d’un ou plusieurs corps, de formes constantes ou variables, dans un fluide incompressible 1875, que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences de París
força del gradient horitzontal de pressió
Geografia
Força associada a les diferències de pressió existents en punts situats a la mateixa altura, que actua en direcció horitzontal, dels punts amb més pressió cap als que en tenen menys.
En hidrodinàmica, el component horitzontal del gradient de pressió genera una força per unitat de volum que, en dividir-la per la densitat, expressa la força per unitat de massa o acceleració associada a aquest gradient Als oceans o grans llacs, la magnitud d’aquest terme és del mateix ordre que el terme de Coriolis 10 - 4 m s - 2
Claude-Louis-Marie-Henri Navier
Enginyer francès.
A més dels seus estudis sobre hidrodinàmica equació de Navier-Stokes , concebé la primera teoria general de l’elasticitat dels cossos sòlids, exposada a l’obra Lois de l’équilibre et du mouvement des corps solides élastiques 1821, que oferia una explicació general de la composició molecular de la matèria Juntament amb Cauchy, enuncià les regles fonamentals del càlcul tensorial
Eugenio Beltrami
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina