Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
hidròxid
Química
Nom genèric dels composts que contenen en la molècula un grup hidroxil —OH.
En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2
hidròxid de bari
Química
Sòlid blanc que es forma per reacció de l’òxid de bari amb l’aigua.
Dèbilment soluble en aigua, tot i que és l’hidròxid més soluble dels metalls alcalinoterris Les seves solucions tenen un marcat caràcter alcalí i hom les empra en l’anàlisi química quan vol disposar d’una base forta exempta de carbonat
hidròxid d’alumini
Química
Sòlid blanc, gelatinós, obtingut amb quantitats variables d’aigua per reacció d’una sal soluble d’alumini amb un hidròxid, carbonat o sulfur alcalí.
Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints
hidròxid de calci
Química
Sòlid cristal·lí incolor, poc soluble en aigua, i menys en calent que en fred; malgrat això, es comporta com una base forta.
Hom no li coneix cap hidrat estable a la temperatura normal El producte industrial són unes pólvores blanques conegudes generalment com a calç morta
hidròxid de sodi
Química
Base forta, de gran importància econòmica, que es presenta comercialment en forma de peces petites (escates o llentilles).
És altament higroscòpic i es carbonata ràpidament en l’aire És soluble en aigua i alcohol, es fon a 318°C i bull a 1 390°C Hom l’obté per diversos mètodes basats en l’electròlisi del clorur sòdic Troba molt diverses aplicacions, entre les quals cal esmentar la preparació d’altres substàncies neutralització, saponificació, en diversos processos de refinatge, en química analítica, en la regeneració de resines bescanviadores d’ions i en la metallúrgia de l’alumini
hidròxid de potassi
Química
Sòlid blanc, deliqüescent, que absorbeix activament aigua i diòxid de carboni de l’aire, soluble en l’aigua i alcohols, que es fon a 360°C.
Hom l’obté per electròlisi de solucions concentrades de clorur potàssic Presenta caràcter fortament bàsic i és emprat en la fabricació de sabons i detergents, principalment líquids, com a agent de blanqueig, en la manufactura de l’àcid oxàlic, en la preparació de sals potàssiques, reactiu analític i com a additiu alimentari alcalí
hidròxid de beril·li
Química
Pólvores blanques que es descomponen en òxid de beril·li quan són escalfades, solubles en àcids i en bases, obtingudes per precipitació amb àlcali d’una solució pura d’acetat de beril·li.
De l’hidròxid de berilli hom obté el berilli i l’òxid de berilli
cihexatín
Química
Agronomia
Compost químic que actua com a acaricida per contacte.
És autoritzat en conreus llenyosos, flors i algunes plantes d’horta Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 30 dies Hom troba aquesta matèria activa es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
hematina
Bioquímica
Es presenta en el cos humà en casos patològics, com en l’emmetzinament per fosgen en l’anèmia perniciosa.
Cristalls molt solubles en hidròxids i àlcalis diluïts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina