Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Rudolf Hilferding
Economia
Política
Economista i polític alemany, adscrit a l’austromarxisme
.
Membre del partit socialista independent 1914-22, fou ministre de finances i diputat del Reichstag Perseguit pels nazis, s’exilià i el 1938 s’establí a França, on el 1941 fou detingut per la Gestapo morí a causa de les tortures En la seva obra cabdal, Das Finanzkapital ‘El capital financer’, 1910 —que influí en la visió de Lenin sobre l’imperialisme—, explicà, sobre la base d’un estudi empíric efectuat als EUA i a Alemanya, com els bancs s’apropien el capital necessari per al funcionament de la indústria capital financer, procés que les successives crisis del capitalisme ajuden a intensificar…
Zusammenbruchstheorie
Economia
Teoria econòmica que formalitzà les aportacions de Marx sobre la impossibilitat del creixement indefinit del sistema capitalista: afirmà que el final d’aquest seria conseqüència inevitable de l’existència de successives crisis econòmiques, cada cop més greus, que el sistema no podria superar.
Si bé Marx parlà del fet que el desenvolupament de les forces productives seria obstaculitzat per les relacions capitalistes de producció i que aquestes serien substituïdes per les relacions de producció socialistes, no en detallà el procés La controvèrsia sobre el suposat enderrocament fou iniciada per Eduard Bernstein , a qui hom ha atribuït aquesta teoria i aquest terme Interpretant que Marx havia afirmat l’enderrocament inevitable del capitalisme i creient que l’evolució econòmica el negava, en proposà l’abandó El marxisme ortodox reaccionà en contra, i en les aportacions de…
austromarxisme
Economia
Política
Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.
Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer…
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…
ballet
Maja Plissetskaja en el ballet Carmen
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa escènica molt evolucionada i estructurada, que s’harmonitza amb els ritmes d’obres orquestrals, escrites o no d’una manera expressa amb aquesta finalitat, i amb l’espectacle plàstic de la decoració pictòrica.
Aquesta dansa exigeix a aquells qui la practiquen notables condicions físiques, un elevat grau d’especialització i una disciplina constant El ballet és un espectacle difós internacionalment que disposa en diversos països d’acadèmies especialitzades, generalment annexes als grans teatres d’òpera, els quals ofereixen periòdicament cicles complets de ballet, seguits per un públic afeccionat i atent a les innovacions del repertori i de les interpretacions La terminologia del ballet emprada internacionalment és la francesa Els diversos elements —música, coreografia, decoració— han obtingut un…