Resultats de la cerca

Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia

La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau…

Dominicà És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or La versió és lliure, no escrita en primera persona, com ho és l’original, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges de l’original i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat Anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el fet de constatar el breu…

Vida i obra Dominicà És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or La versió és lliure, no escrita en primera persona, com ho és l’original, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges de l’original i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat Anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el fet de…

D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-'Amarna s XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d'Hammurabi s XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d' Assurnasirpal II i Salmanasar II s IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab s IX aC Els hittites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat del dels…

És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…

Situació Fris esculpit corresponent al brancal esquerre segons l’espectador de la porta d’entrada de Sant Pere de Fraga i detall de la seva cara interior, on és visible, en primer terme, una imposta amb un relleu fet per una tija entortolligada i, a sota, la representació del tema de Jesucrist enfrontant-se al diable ECSA - C Liarás L’església parroquial de Sant Pere, amb l’esvelt campanar, centra el nucli antic de la vila de Fraga, que és situat a la riba esquerra del Cinca JBP Mapa 31-15 387 Situació 31TBG794005 Història Abans de la conquesta de la ciutat, les esglésies de Fraga foren…

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits vg Crònica de Jaume I i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en…