Resultats de la cerca

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…

Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà

El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849

Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona

Petites indústries mecàniques Possessió dels comtes de Hohenzollern el 1534 comtat de Hohenzollern-Sigmaringen Conserva, com a edificis notables, el castell s XI-XIX, que en 1944-45 fou seu del règim de Vichy i l’església parroquial s XVIII

Capital històrica de la Francònia Situada a la vora del Pegnitz, en una cruïlla de vies entre els ports italians i les ciutats hanseàtiques del nord i entre el Rin i el Danubi, ha tingut un paper important en la història alemanya Important centre comercial i industrial, actualment forma una conurbació amb Fürth i Erlangen la canalització Rin-Main-Danubi n'ha fet un port fluvial no menyspreable Entre les seves indústries es destaquen les d’automòbils, de maquinària, d’aparells de precisió, químiques i papereres Té universitat i aeroport D’origen incert, el seu nom aparegué per primera vegada…

Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat

Sacerdot 1850, obrí el monestir de Beuron, a Hohenzollern 1863, centre d’una nova congregació benedictina, de la qual fou abat general 1884 És autor d’una vasta obra litúrgica Psallite sapienter 1871-90 El seu germà Placidus Wolter Bonn 1828 — Beuron 1908 fou abat de Maredsous, Bèlgica 1878-90, i successor del seu germà a Beuron

Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats