Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Čagri Beg
Història
Cap de la tribu turca dels oǧuz.
Enfrontat amb els gaznèvides, els quals no deixaven installar les hordes turques a Coràsmia, fou primerament derrotat 1027 més tard, però, els arrabassà Marw 1037 i se'n féu nomenar sobirà Participà, amb el seu germà Togrïl Beg, en la batalla de Dandānqān 1040, que constituí la victòria decisiva del nou poder seljúcida
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
búlgar del Volga
Història
Individu de la fracció del poble búlgar que remuntà el Volga al s VII i s’establí prop de la confluència d’aquest riu amb el Kama, on constituí un estat que perdurà fins al s XII.
Convertits a l’islam al s IX, formaren diverses hordes, de les quals solament una pot ésser considerada búlgara Llur situació excepcional, a la cruïlla d’importants rutes comercials —especialment la que seguia el Volga, es prolongava vers Bagdad i posava aquesta ciutat en connexió amb les zones del nord d’Europa—, donà una gran puixança al seu comerç La ciutat principal, Bulgar, esdevingué el mercat més important del curs mitjà del Volga Els búlgars del Volga tingueren friccions constants amb els prínceps de Kíev, i llur estat fou destruït per Bātū 1237 i sotmès a l’Orda d’Or
turcman | turcmana
Història
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Els turcmans apareixen documentats des del s X i posseeixen una llengua pròpia Dedicats a la ramaderia nòmada, formaven un conglomerat de tribus algunes eren independents, i altres eren tributàries dels diversos estats veïns, entre les quals destaquen les hordes anomenades del moltó negre Kara Koyunlu i del moltó blanc Ak Koyunlu, que assoliren un notable poder polític als s XIV i XV respectivament, i la tribu dels seljúcides Actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població prop de 3 milions, a l’Iran 1 milió i a l’Afganistan mig milió
hun
Història
Poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus (heftalites, kidarites, etc), que envaí el SE d’Europa vers el 370.
Després de derrrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els huns arribaren al Danubi, frontera de l’imperi Romà 376 Des d’aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren del període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila 434-453 En morir aquest, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible A la darreria del s V, els huns, com a poble, desaparegueren gairebé per complet de la història
kan
Història
Títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques.
En temps de Genguis Kan era d’un grau inferior al de gran kan o cap suprem Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca
El Patrimoni de la Humanitat
L’any 1972, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura UNESCO va aprovar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat l’any 2003 l’havien signat 179 estats L’objectiu d’aquesta convenció és inventariar els monuments i paisatges naturals considerats representatius de les diverses cultures i ambients que caracteritzen el passat i el present de la humanitat, l’alt valor dels quals n’exigeix, a més, la protecció i la defensa El resultat de la convenció ha estat l’establiment de l’anomenada Llista del Patrimoni de la Humanitat…
turc | turca
Història
Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…
invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
el Barcelonès
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…