Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Sant Vicenç de Bajoles, antiga comanda hospitalera (Perpinyà)
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa …
Sant Joan o Sant Antoni de Susterris, antiga comanda hospitalera (Talarn)
Art romànic
Situació L’església de l'antiga comanda hospitalera de Susterris avui ha desaparegut totalment, negada per les aigües del pantà de Sant Antoni, que en prengué el nom JAA Història L’existència a Susterris d’una església —que al llarg del temps tingué diverses advocacions— i d’una fortificació o castell és anterior a la constitució de la comanda hospitalera en el mateix indret Al lloc de Susterris 1064 Solzeters existia una església que vers l’any 1030 fou dotada pels comtes del Pallars Jussà i posada sota l’advocació de santa Maria pel bisbe Ermengol Les esplugues de…
hospitaler | hospitalera
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes…
Vall-llonga
Llogaret
Llogaret del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de la Llitera.
Pertangué a la comanda hospitalera de Calavera
Vivers
Despoblat
Despoblat del municipi del Campell (Llitera).
Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris
Cosprons
Poble
Poble del municipi de Portvendres (Rosselló), al centre de la vall de Cosprons
, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l’antic port de Valentí, on s’ha format el barri industrial de Paulilles.
A l’església, del s XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure
Castelló d’Encús
Llogaret
Llogaret del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església de Santa Maria, un edifici romànic tardà ara en ruïna, depenia de la de Sant Martí de Rivert Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris
Santa Maria d’Alguaire
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell d’Alguaire, seu d’una comanda hospitalera des del 1186 A partir de mitjan segle XIII es convertí en el temple del castell convent de monges santjoanistes d’Alguaire L’any 1227 Berenguer de Porqueres deixà a la casa hospitalera d’Alguaire i a Beate Marie de Algaira diversos béns abans de partir de pelegrinatge a Santiago de Compostella L’any 1250, els hospitalers d’Alguaire cediren el castell a les monges hospitaleres de la comanda de Cervera, que deixaren el seu primitiu estatge i es traslladaren a viure a Alguaire Aquesta…
Bellfort
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la capçalera del barranc de Torreblanca, afluent del Segre per la dreta.
Al s XIX formava un municipi, situat entre els de la Baronia de Rialb i de la Baronia de Montmagastre, però dependent del partit judicial de Tremp fins al primer terç d’aquell segle havia format part de la comanda hospitalera de Susterris L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica
Castell de Castelló d’Encús (Talarn)
Art romànic
A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard ” i reberen,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina