Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Gualba de Baix
Caseria
Caseria del municipi de Gualba (Vallès Oriental), situada entre la carretera C-35 i la Tordera.
Es va formar al segle XVIII amb casetes humils, però s’ha renovat molt en temps moderns Actualment concentra la major part de les empreses del terme Celebren la festa major el 27 de juliol
els Hostalets de Puçol
Barri
Barri del municipi de Puçol (Horta del Nord), a la carretera de Barcelona.
l’Hostal
Caseria
Caseria del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a l’W del poble.
Ribera de Montardit
Llogaret
Llogaret del municipi de Sort (Pallars Sobirà), fins el 1970 del d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al S de la ribera de Sort.
collet de Costa-roja
Collada
Coll de la serra de Sant Julià de Ramis (Gironès), que forma la paret N del congost del Ter, entre els plans de Sarrià i de Medinyà.
Hi ha un grup d’hostals
el Rebato
Raval
Raval del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), al N del poble, al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida.
Hi ha uns quants hostals que tenen uns característics porrons com a ensenya hom anomena popularment el lloc els Porrons
la Font d’en Segures
Balneari
Caseria
Balneari i caseria del municipi de Benassal (Alt Maestrat), 1 km al sud de la vila.
És un centre d’estiueig A més dels hostals que hi sorgiren al començament del s XX, modernament hom hi ha construït un hotel i una estació embotelladora de l’aigua de Benassal Entorn seu s’ha format un nucli de població 15 h 1981
hostalatge
Història del dret català
Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.
Als Països Catalans, a l’edat mitjana, el sobirà i el baró hi tenien dret d'alberga Els oficials de la cort reial i el seguici eren allotjats als hostals públics, o bé en cases particulars que habitualment admetien hostes A partir de la fi del s XV, la població civil fou obligada a proporcionar allotjament als soldats en temps de guerra
la Bòria
Raval
Antic raval de la ciutat de Barcelona, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil).
La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del s XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall
Ferreries
Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà.
Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos