Resultats de la cerca
Es mostren 12859 resultats
Concili I del Vaticà
A Roma s’obren les sessions del concili Idel Vaticà, on es defineix la inefabilitat del papa
Pere I del Brasil
Història
Emperador del Brasil (1822-31) i rei de Portugal (1826) amb el nom de Pere IV.
Fill de Joan VI de Portugal, el 1807 anà al Brasil fugint de les tropes napoleòniques El 1822 proclamà la independència brasilera i fou coronat emperador Malgrat el seu conservadorisme, fou un monarca constitucional i actuà com a àrbitre entre liberals i conservadors Intervingué en la guerra civil portuguesa a favor de la seva filla Maria II, però el 1831 hagué d’abdicar la corona imperial a pressió dels parlamentaristes
Margarida I del Tirol
Història
Comtessa del Tirol (1335-62).
Filla d’Enric de Caríntia Heretà el Tirol del seu pare 1335, però, en morir el seu fill Meinhard 1363, hagué de cedir-lo als Àustria
concili I del Laterà
Novè concili ecumènic (1123), primer dels celebrats a l’Occident.
Fou convocat per Calixt II per confirmar el concordat de Worms i posar fi a la lluita de les Investidures Oleguer de Barcelona hi fou nomenat legat per a la croada contra els sarraïns
concili I del Vaticà
Vintè concili ecumènic de l’Església catòlica, celebrat a Sant Pere del Vaticà del 8 de desembre de 1869 al 18 de juliol de 1870, que fou suspès davant la presència de les tropes del Piemont entorn de Roma; hi assistiren 774 bisbes.
Hi foren aprovades dues constitucions conciliars, la Dei Filius 24 d’abril de 1870 i la Pastor aeternus 18 de juliol de 1870 Dos dies abans de la publicació del Syllabus 8 de desembre de 1864, el papa Pius IX féu la primera consulta sobre la conveniència de convocar un concili després tingué lloc el nomenament d’una comissió preparatòria 9 de març de 1865, l’anunci oficial de la celebració 26 de juny de 1865 i la convocatòria, amb la butlla Aeterni Patris 29 de juny de 1868 Les invitacions cursades als patriarques orientals ortodoxos i a les…
Àngel Colomer i del Romero
Música
Músic.
Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com Jephte , de Carissimi 1945 Judes Macabeu , de Händel 1948 Rèquiem alemany , de Brahms 1954 Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965…
,
Juli Pons i del Castillo
Música
Pianista i compositor.
Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a…
Francesc Margarit i del Pont
Història
Bandoler.
Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625 En haver-se d’exiliar 1626 Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro
Josep Llorenç i del Clavell
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Història del dret
Arxiver, notari, cronista i escriptor.
Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…
, ,
Marta Rojals i del Álamo
Literatura
Narradora.
Arquitecta de formació, s’ha dedicat principalment al món editorial La seva primera novella, Primavera, estiu, etcètera 2011, aconseguí un gran ressò L’any 2014 publicà la seva segona novella, L’altra, i el 2018 la tercera, El cel no és per a tothom També collabora al diari digital VilaWeb , i el 2015 publicà en el volum No ens calia estudiar tant una selecció dels seus articles en aquest mitjà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina