Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
ibis
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels tresquiornítids, de l’ordre dels ciconiformes, que tenen els tarsos llargs, tots quatre dits al mateix pla, amb els anteriors units a la base per una membrana, i el bec llarg, prim i corbat cap avall.
Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical
tàntal africà
© Xevi Varela
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, de 100 cm, que és blanc, amb les rèmiges i la cua negres.
No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional
esplugabous
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, d’uns 50 cm de llargada i de plomatge d’un vermell terrós a l’occípit, al dors i al pap i gairebé blanc a la resta del cos.
Durant l’època de cria presenta plomall al cap, i el bec i les potes són de color rogenc a l’hivern el bec esdevé gairebé groc i les potes molt fosques És sociable i nia en colònies Hom el troba sovint entremig dels ramats de bestiar, on cerca els insectes de què s’alimenta És originari del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica és accidental als Països Catalans, excepte al País Valencià, on nia
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs…
tresquiornítids
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’…
Alfred Newton
Zoologia
Zoòleg suís.
Fou considerat pels seus contemporanis la més alta autoritat en ornitologia Edità la revista Ibis i escriví un important Dictionary of Birds 1896
Nicolás María de Urgoiti
Disseny i arts gràfiques
Edició
Periodisme
Periodista i empresari editorial.
Fundador de la Papelera Española, fou el creador de diverses revistes, de l’Editorial Calpe i dels diaris El Sol 1916 i La Voz També creà l’institut Ibis 1919, del qual fou president el 1944
Hermòpolis
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte (actualment Al-Ašmūnayn), situada uns 20 km al NE de Tall al-Amārna.
Fou un important centre religiós religió egípcia i polític, sobretot durant el període heracleopolità dinasties IX-X Prop d’ella hi ha les necròpolis d’Al-Šayẖ i Al-Baršā que aporten dades històriques des del final del Regne Antic fins al Mitjà i l' Ibeum , catacumbes dels animals sagrats de Toth ibis i babuí
José María Vargas Vila
Literatura
Novel·lista colombià.
Cronològicament coincideix amb el moviment modernista, però mantingué una actitud força independent respecte a qualsevol tendència Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística Escriví Flor del fango 1895, Ibis 1899 i La demencia de Job 1915, entre moltes altres obres