Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Alphons Maria Mucha
Pintura
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintor, cartellista i decorador txec.
Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga
Walter Horatio Pater
Literatura anglesa
Escriptor i erudit anglès.
Influït per Ruskin, portà la seva prosa, d’estil delicat i musical, a qüestions que eren experiències pròpies de l’art Visità Itàlia i, amb els seus Studies in the History of the Renaissance 1873, contribuí a promoure l’esteticisme i el decadentisme anglesos Hom hi aprecia la seva crítica i concepte de l’art basat en el poder de penetració psicològica Fou constant a desenvolupar la seva ideologia espiritual i religiosa que teoritzà a la novella Marius the Epicurean 1885 o a Appreciations, on idealitzava la funció de l’artista En la resta de la seva obra, publicada pòstumament,…
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
L’escultura del Romanticisme
El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…