Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
idioma
Lingüística i sociolingüística
Llengua considerada com a pròpia d’una comunitat lingüística.
idioma bàsic
Lingüística i sociolingüística
Concepte derivat de les aplicacions de la teoria de la informació i l’estadística a la lingüística i que al·ludeix al conjunt d’elements fonològics, morfosintàctics i semàntics d’una llengua que componen una base mínima per a fer-ne un ús eficient.
Aparició de cartells amb el lema Habla el idioma del Imperio
Apareixen cartells amb el lema Habla el idioma del Imperio
Carles Ros escriu Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano
Carles Ros escriu Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, una apologia de la llengua vernacla
A València, inici de les activitats del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma
A València, el Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma inicia les seves activitats
Ignasi Ferreres llegeix una Apologia de l’idioma català a la societat Comunicació Literària
Ignasi Ferreres llegeix una Apologia de l’idioma català a la societat cerverina anomenada Comunicació Literària
Vicent Pitarch publica Defensa de l’idioma i Josep Massot i Muntaner Els mallorquins i la llengua autòctona
Vicent Pitarch publica Defensa de l’idioma i Josep Massot i Muntaner Els mallorquins i la llengua autòctona
occitanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic de l’occità passat a un altre idioma.
En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una…
germanisme
Lingüística i sociolingüística
Element de les llengües germàniques passat a un altre idioma.
Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts…