Resultats de la cerca

Mor el manacorí Sebastià Gelabert, àlias Tià de sa Real, popular autor d’entremesos illencs i comèdies religioses

Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola Deixebles seus foren els illencs al-Manaqūri de Manacor i ‘Abd Allāh ibn Waqqāṣ al-Lamtī

Sorgí a partir del treball d’aquest envers la Unió Republicana del 1893 i aconseguí d’agrupar quasi la totalitat dels grups republicans illencs Disposà com a òrgan de premsa del diari La Unión Republicana 1896-1904

Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933, sense, però, adscriure's mai a cap central sindical Publicà Unión Protectora Mercantil 1900-12, revista quinzenal

Prevere i beneficiat de l’església parroquial de Selva, és autor d’un noticiari de Mallorca, en català, conservat a la Biblioteca March de Mallorca, barreja de dades diverses, on recull esdeveniments locals, penalitats i privacions soferts pels illencs ocorreguts durant els anys 1747-71 a diferents pobles de Mallorca El llibre el copià, el 1846, el seu nebot, el doctor Joan Ferragut Solivellas Modernament ha estat editat per l’historiador Ramon Rosselló 2001

Actualment, l’antic camí de Cavalls correspon a un sender de gran recorregut GR-223 que travessa els diferents paisatges illencs en vint etapes senyalitzades Tot i que els seus orígens no estan històricament contrastats, sembla que es remunta al 1330, quan el rei Jaume II establí l’obligació dels colons de mantenir un cavall armat per defensar l’illa i vigilar la costa mitjançant aquest camí Posteriorment, el camí fou utilitzat durant les dominacions anglesa i francesa del segle XVIII

Descoberta accidentalment mentre s’obria una via d’escalada, només s’hi pot accedir escalant S'hi han trobat restes d’un abocador, un forn, tres claus i fragments ceràmics d’època islàmica s XIII dC El jaciment ha estat interpretat com un dels possibles refugis dels musulmans illencs després de la conquesta del rei Jaume, i fou abandonada al final de la primavera del 1230 Miquel Barceló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix el projecte de recerca de l’excavació i estudi d’aquest jaciment La cavitat sense topònim propi fou batejada com a ""Jeroni'' en homenatge al…

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma 1893 i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca 1919, una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi Palma i la parròquia de Santa Creu de Palma Altres obres seves són El problema social 1892, María Antonieta su vida…

Professor d’ensenyament mitjà fins el 1920, s’adherí 1943 al moviment partisà de resistència i fou 1946 president del consell de la república popular federativa croata Destaca la seva abundant producció poètica, inspirada preferentment, en el primer període, en la mitologia eslava i en temes llegendaris i històrics Slavenske legende ‘Llegendes eslaves’, 1900, Hrvatski Kraljevi ‘Reis croats’, 1912 D’un to més intimista són Nove pjesme ‘Poesies noves’, 1923 i Pjesni Ljuvene ‘Cançons d’amor’, 1915 Obtingué una gran popularitat la poesia que escriví en la guerrilla Partizanke ‘Cants partisans’,…