Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
reacció de Wittig
Química
Procediment sintètic, introduït per G. Wittig l’any 1954, per a la transformació d’un aldehid o una cetona en una olefina de més àtoms de carboni, que ha assolit actualment una importància preponderant en la síntesi orgànica.
Consisteix en la conversió d’una sal de fosfoni en un fosforà, atac nucleofílic d’aquest sobre el compost carbonílic i posterior evolució de l’intermedi quadricèntric així format, d’acord amb l’esquema Atesa la natura dels substituents de l’àtom de carboni unit directament al fòsfor, els ilurs de fosfoni tautòmers dels fosforans poden ésser classificats en estables quan suporten substituents que atreuen electrons, com és ara cianocarbonil o alcoxicarbonil i en inestables Pel que fa a l’estereoquímica de la reacció, els ilurs estables condueixen a la formació preferent de l’…
biestable
Tecnologia
Dit dels mecanismes, circuits bàscula
), dispositius, etc, que presenten o poden presentar dos estats o dues posicions estables i prou.
Generalment reversibles, solen tenir un òrgan que impedeix qualsevol estat o posició intermedis, inestables Són emprats, especialment, per a triar entre situacions de “pas” o “no pas” o de “tot” o “res”
tiocetona
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general
en els quals formalment hom ha substituït l’àtom d’oxigen d’una cetona per un àtom de sofre.
Les tiocetones, que poden preparar-se a partir d’una cetona per tractament amb sulfur d’hidrogen en presència d’àcid clorhídric, són composts molt inestables que es polimeritzen amb una gran facilitat
tioaldehid
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general
en els quals formalment hom ha substituït l’àtom d’oxigen d’un aldehid per un àtom de sofre.
Els tioaldehids, que poden preparar-se a partir d’un aldehid per tractament amb sulfur d’hidrogen, en presència d’àcid clorhídric, són composts molt inestables que es polimeritzen amb una gran facilitat
activació
Física
Inducció de radioactivitat en un àtom per bombardeig amb neutrons o amb altres partícules nuclears.
L’activació té per finalitat la formació d’isòtops inestables activació per neutrons o de provocar una transmutació nuclear activació per altres partícules per tant, l’àtom ha canviat de nombre de massa o ha canviat alhora de nombre de massa i de nombre atòmic
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química. L’estabilitat depèn de l’entalpia de formació de la substància: a una major entalpia negativa de formació correspon una estabilitat més gran..
Darrerament, diverses molècules que eren considerades inestables han estat sintetizades en formes estables Es tracta d’enols obtinguts a la Universitat de Chicago per S Bergens i B Bosnich i que es manetenen estables a temperatura ambient durant setmanes Hom creia que els enols es transformaven espontaniament en aldehids o cetones
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
Àsia Central
Política
Terme geopolític que, en la seva accepció actualment més difosa, designa sobretot els estats exclusivament asiàtics de la CEI, és a dir, el Kazakhstan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, el Tadjikistan i el Kirguizistan.
Són estats amb una població majoritàriament islàmica, règims autoritaris o molt inestables Kirguizistan i Tadjikistan, amb potencial energètic elevat en alguns casos Kazakhstan, Turkmenistan, la situació fronterera dels quals, amb estats especialment conflictius Iran, Afganistan, Pakistan i la seva forta vinculació amb Rússia, però també en certa manera en l’òrbita de la Xina, els converteix en especialment inflamables
organoborà
Química
Cadascun dels composts resultants de la combinació d’hidrocarburs amb bor.
Hom coneix, per exemple, els trialquilborans , com el trimetilborà BCH 3 3 , gasós, i el trietilborà BC 2 H 5 3 , líquid que és obtingut a partir de la reacció dels halogenurs de bor amb composts organomagnesians Els triarilborans , com el trifenilborà, són inestables a l’aire, tot i que llurs composts d’addició amb l’amoníac i amb les amines són estables