Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
infern
Religió
Nom que diverses religions, en llur estadi primitiu, aplicaven —prescindint de valoracions morals— al lloc on sojornaven els morts.
La concepció d’un infern com a indret comú dels difunts sembla brollar més o menys espontàniament del culte als morts i de la consegüent convicció, estesa arreu, que els avantpassats no deixen de mantenir després de la mort una certa relació amb el món dels vius Només amb posterioritat aquest destí comú fou diferenciat en dos possibles sentits —el de premi o el de càstig—, segons el capteniment que hom ha tingut en la vida Entre els hebreus aquest pas d’un estadi de comprensió de l’infern a un altre és reflectit amb els conceptes de šeol i Gehenna, respectivament tanmateix, no resta clar fins…
Ereškigal
Mitologia
Deessa sumerioaccàdia dels inferns.
Representa la potència sinistra de l’altre món Lluità contra Nergal, senyor de la pesta i l’extermini, i el vencé per l’astúcia
Leteu
Mitologia
Riu que fluïa als inferns.
La seva aigua servia per a fer oblidar als morts la vida terrenal Segons alguns representants de la metempsicosi , les ànimes, abans de llur reencarnació, bevien d’aquesta aigua i oblidaven tot el que havien vist en el regne de les ombres
orc
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.
Sinònim d'infern, en la literatura llatina aquest nom designà, a vegades, el déu dels inferns i també personificà la mort
Nergal
Mitologia
Divinitat babilònica, d’origen sumeri.
Déu dels Inferns i de les malalties mortals, el seu culte s’estengué a Síria Tenia per companya Ereškigal, divinitat d’origen igualment sumeri, i a vegades també Mami
Plutó
Mitologia
En la mitologia grega, déu dels Inferns.
Conegut també com a Hades , fou identificat amb Plute, déu de la riquesa, especialment de la dels metalls, que prové de les profunditats de la terra
danaide
Religions de Grècia i Roma
Cadascuna de les filles de Dànaos.
Eren cinquanta i es casaren amb els fills d’Egipte, per tal d’acomplir la venjança que llur pare preparava contra aquest La mateixa nit de noces assassinaren llurs marits, excepte Linceu, perdonat per Hipermnestra Es casaren novament i engendraren la raça dels Dànaus Moriren a les mans de Linceu i, als Inferns, foren condemnades a omplir d’aigua recipients sense fons
Pieter Bruegel
Fira flamenca, de Pieter Bruegel, el Jove
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
Fill primogènit de Pieter Bruegel el Vell sobrenomenat Bruegel dels inferns per la seva preferència per les escenes d’incendis Fou deixeble de G van Coninxloo El seu catàleg és dubtós, a causa de les còpies que féu d’obres del seu pare Se li atribueix El rapte de Prosèrpina Museo del Prado, Madrid i L’incendi de Troia Besançon
Triptòlem
Triptòlem (a l’esquerra), en un baix relleu grec, conservat al Museu Nacional d’Atenes
© Fototeca.cat
Mitologia
Segons la llegenda més antiga, rei d’Eleusis.
En recompensa per l’hospitalitat que Demèter hi rebé dels pares de Triptòlem, la deessa donà a aquest un carro tirat per dracs alats amb el qual li ensenyà de llaurar la terra i sembrar el blat Fou, a més, el primer sacerdot de Demèter a Eleusis, i després de la mort esdevingué jutge dels morts als inferns Hom li dedicà un temple a Atenes
Balder
Mitologia
Déu de la mitologia germànica, fill d’Odin i de Frigg i casat amb Nanna.
Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina