Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
educació informal
Sociologia
Aprenentatge que s’obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família, els mitjans de comunicació o el lleure.
L’aprenentatge informal pot ésser intencional, però en la major part dels casos no ho és, essent fortuït o aleatori No està estructurat en objectius didàctics, durada ni suport i no condueix a una certificació
jam-session
Música
Actuació informal amb músics de jazz que hi assisteixen a títol individual, en què la improvisació preval sobre l’arranjament.
Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art improvisatori…
milotxa
Persona informal.
grup Bilderberg
Nom amb el qual és conegut el cercle informal d’influents personalitats que es reuneixen anualment de manera privada per a debatre afers d’àmbit global.
Rep el nom de l’hotel d’Oosterbeek Països Baixos on tingué lloc la primera d’aquestes trobades El principal impulsor i cofundador fou el príncep Bernat d’Holanda 1911-2004 el qual la convocà, inicialment amb el propòsit de promoure l' atlantisme i el liberalisme a Europa Posteriorment hom acordà celebrar anualment les trobades, cada any en un lloc diferent la de l’any 2010 tingué lloc a l’hotel Dolce de Sitges Sempre amb caràcter informal, hom nomenà un comitè de direcció i una presidència que ha estat ocupada, a més de Bernat d’Holanda, per Alexander Douglas-Home i Walter Scheel…
cantada
Música
El fet de cantar en públic.
Terme d’ús corrent per a referir-se a un concert més o menys informal ofert per un o diversos cors La mena de peces que s’interpreten acostumen a ser de caràcter popular, com ara cançons tradicionals, nadales o havaneres
Ignasi d’Yraola i Asín
Pintura
Pintor.
Llicenciat en dret a Salamanca Dedicat a la pintura des de molt jove Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre base de fusta Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València 1965 Realitzà murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar
autodidaxi
Educació
Aprenentatge per un mateix, sense l’ajut d’un mestre.
És la base de loautoformació i aprofita les possibilitats del medi social, informal, quotidià, a partir de lectures, contactes o experiències L’educació formal ha de preparar per continuar la formació al llarg de tota la vida a través d’instruments públics de lliure accés com són les biblioteques, els mitjans de comunicació o internet
Rafael Armengol i Machí
Pintura
Pintor.
El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal Juntament amb Boix i Heras, en una obra collectiva titulada Trilogia monoteista , que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg
axioma de l’elecció
Matemàtiques
Axioma que admet que, donat un conjunt A, existeix una aplicació f del conjunt dels subconjunts no buits de A en A tal que f(B) pertany a B per a tot B de A diferent del buit.
D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn
Escola Pollencina
Grup informal d’artistes format a Pollença vers el 1914.
L’integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l’entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina