Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
tritocervell
Zoologia
Regió posterior de les tres en què és dividida la massa ganglionar o complex supraesofàgic del cervell dels artròpodes.
Consta d’un parell de ganglis units, innerva certes antenes i quelícers i origina un sistema nerviós visceral que innerva el tub digestiu
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació…
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona…
Irrigació i innervació de la cavitat bucal
Anatomia humana
La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria maxillar…
Innervació de les estructures oculars
Anatomia humana
Les estructures oculars i llurs annexos són innervats per diferents tipus de nervis motors, sensitius i els pertanyents al sistema neurovegetatiu Els moviments oculars, deguts a la contracció simultània d’alguns dels músculs extrínsecs, es generen per l’estimulació de diversos nervis cranials El nervi motor ocular comú o III parell cranial , innerva els músculs rectes intern, inferior i superior, i l’oblic inferior El nervi patètic o IV parell cranial , l’oblic superior, i el nervi motor ocular extern o VI parell cranial , el recte extern Els nuclis d’aquests nervis, localitzats…
nervi patètic
Anatomia animal
Nervi del crani que té origen en el cervell mitjà i innerva el múscul oblic superior de l’ull.
nervi tibial anterior
Anatomia animal
Branca interna de la bifurcació del ciàtic popliti extern, que innerva els músculs de la regió interna de la cama.
El que cal saber de les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns toràcics o…