Resultats de la cerca

Franciscà, després de ser nomenat cronista provincial de l’orde, el 1743, continuà la història dels franciscans a Catalunya iniciada pel pare Jaume Coll La seva tasca culminà amb la Chrònica Seráfica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco , publicada a Barcelona l’any 1764 a la impremta del pares carmelitans descalços Modernament, se n’ha fet una edició facsímil Madrid 1987 amb un estudi introductori de J Martí

Ha tingut cura d’importants edicions crítiques i anotades ambestudis introductoris de textos com Diari 1918 2004 de JV Foix, de qui anteriorment també havia fet una edició crítica i anotada de Tocant a mà 1993 Dins el projecte d’edició crítica de l’Obra Completa de Salvador Espriu ha tingut cura de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death 2003, volum 10 I dins del projecte “Mimesi”, que estudia el pensament literari català durant l’edat moderna, ha tingut cura de l’edició i estudi introductori de Preceptiva poètica 2008, d’Antoni Febrer i Cardona

Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels quals d’altres…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…

Doctor en dret, industrial, professor de llengua i literatura, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i cronista oficial d’Elx, dedicà gran part del seu temps a l’estudi i la divulgació dels valors historicoartístics de la seva vila nadiua Així, publicà, a més de nombrosos articles, Desventura y misterios de la Dama de la Alcudia 1948 i Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951 Però la seva obra més important, escrita per encàrrec de la Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche, és Guión de la Fiesta o Misterio de Elche 1943, de gran valor…

  Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de contribuir a la construcció d’un teatre…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

Estudià al Seminari de Tortosa, on fou ordenat de prevere 1856 i exercí com a confessor quaresmal en la parròquia de Sant Jaume El 1861 fou promogut a vicari del Reguer Tortosa, i el 1863, a ecònom de la parròquia del Bellestar la Tinença de Benifassà, on prengué possessió 1864 del seu curat El 1887 ocupà el curat de la parròquia de la Sagrada Família de la Vilavella la Plana Baixa, dignitat que conservà fins el 1910, quan es retirà a Tortosa Només publicà Villavieja de Nules y sus aguas termales 1898, la història local del poble des dels seus orígens fins als seus temps Tot i que el 1906 se’…