Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
iod
Lingüística i sociolingüística
Denominació presa de la desena lletra dels alfabets fenici i hebraic, que serveix per a indicar la i semiconsonant (j) i també la semivocal (i).
Els grecs, amb el nom de ιῶτα, l’adoptaren per a anomenar la lletra I En les llengües de la Romània, el seu tractament fonètic ha originat diverses inflexions
aqueu
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes grecs de l’època micènica, anomenat també grup arcàdic-xipriota, del qual són coneguts, per inscripcions, els parlars arcàdic, pamfili xipriota (algunes inscripcions del qual són fetes en una escriptura sil·làbica anterior a l’escriptura grega)
.
Presenta els trets més arcaics de la llengua grega, entre ell l’existència de la digamma i de la iod, i els genitius maculins en -oios
diftongació
Fonètica i fonologia
Formació d’un diftong, bé per diferenciació d’una vocal o per simplificació d’un grup en hiat.
En català hi hauria exemples del primer cas, si hom admet la teoria que ę del llatí vulgar es convertí en jé en contacte amb iod abans d’assimilar-se profěctu > * profjeitu > * profieit > profit Més clars són els exemples del segon cas benedictu > beneït beneít > beneit benéit regîna > reïna reíne > reina rẹine
u
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-unena lletra de l’alfabet català, anomenada u [pl us].
La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’un diftong…
ioditzar
Lingüística i sociolingüística
Palatalitzar (un fonema) convertint-lo en iod
.
solleric
Lingüística i sociolingüística
Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació
Jehovà
Nom atribuït a Déu.
Consta de quatre lletres de l’alfabet hebreu יהוה conegudes com el tetragrama, que, llegides de dreta a esquerra, són iod, het, vau i het Transcrites a l’alfabet llatí i llegides en el mateix sentit, serien YHWH Corresponen a una forma derivada del verb havà , que significa 'esdevenir' La pronunciació Jehovà obeeix a la intercalació entre les quatre consonants dels signes vocàlics corresponents a la paraula hebrea Adonay , 'Senyor' La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover Una de les referències més…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic de la part pirinenca d’Aragó (alt Aragó i Sobrarb), pròxim al castellà.
El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…
Josep Manuel Berenguer i Alarcón
Música
Compositor i guitarrista.
Vida Destacat creador dins del camp de la música electroacústica, en la seva producció ha vinculat la música a altres manifestacions artístiques Cofundador de Côchlea, amb C Garí, junts han realitzat algunes produccions pluridisciplinàries i conceptuals com Iod Ghimel , Antropometria i Metamorfora Ha estat premiat per diverses organitzacions com el Groupe de Musique Expérimentale de Bourges França, la Fundació Russolo-Pratella Varese, Itàlia, la Fundació Gaudeamus d’Amsterdam i el Festival de Darmstadt L’obra de Berenguer és una aposta radical per la recerca i l’experimentació sonora al…