Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Irkutsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a Sibèria, Rússia.
És situada vora el riu Angara, a la sortida del llac Baikal És un nucli industrial, un dels més importants de Sibèria refineria de petroli, construcció naval i indústries de la fusta, alimentàries, electroquímiques i mecàniques Té universitat, i hi passa el ferrocarril Transsiberià
Valentin Grigor’jevič Rasputin
Literatura
Escriptor rus.
Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme…
Usolje-Sibirskoje
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ d’Irkutsk, Rússia.
Port fluvial a la riba esquerra de l’Angara, té indústries químiques de la fusta i de la sal Hi ha installacions balneàries i una filial de l’institut politècnic d’Irkutsk
Angarsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ d’Irkutsk, Rússia, a la vall de l’Angara.
Nascuda a l’àrea industrial i minera d’Irkutsk-Čeremkhovo, després de la Segona Guerra Mundial, s’ha convertit en un nucli industrial ben comunicat pel ferrocarril transsiberià productes químics, material de construcció, maquinària, fusteries, refineria de petroli
Bratsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ d’Irkutsk, Rússia, situada vora l’Angara.
Enllaça amb la conca d’Irkutsk mitjançant el ferrocarril Transsiberià Té un dels complexos hidroelèctrics més importants del món L' embassament de Bratsk 557 km de longitud 5 500 km 2 capacitat 180 000 milions de m 3 potència installada 4 500 milions kW producció 22 600 milions kWh a l’any es troba en funcionament des del 1961 És la base de proveïment d’energia i aigua de Sibèria
Ivan Ivanovic Petrov
Música
Baix rus.
Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions i el 1959…
Jevgenij Aleksandrovič Jevtušenko
Literatura
Poeta rus.
Nascut Jevgenij Aleksandrovič Gangnus, rebé el cognom de la mare després del divorci dels seus pares Començà a escriure de molt jove, i aviat fou acollit a les organitzacions literàries oficials l’Institut Literari Gorkij i la Unió d’Escriptors Soviètics Començà a publicar el 1949, influït per Vladimir Majakovskij , però sempre dins l’ortodòxia soviètica Després de la mort de Stalin 1953 adoptà un to més crític i s’apartà del realisme socialista Tot i que el 1956 fou expulsat de l’Institut Literari Gorkij, a diferència d’altres escriptors i artistes li fou permès publicar i, fins i tot,…
Aleksandr Nikolajevič Sokurov
Cinematografia
Director cinematogràfic rus.
Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a…
Rudolf Nurejev
Dansa i ball
Ballarí rus.
El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K Russell Entre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina