Resultats de la cerca

Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror  The Young Captives 1959,  The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966,  The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970,  Up the…

Fill de Douglas Fairbanks Després de pellícules com The Prisoner of Zenda 1937, Sinbad the Sailor 1947, de R Wallace, i State Secret 1950, de S Gilliat, actuà en films de menys èxit i es dedicà a la televisió Douglas Fairbanks Presents , 1952-57 L’últim film en què aparegué fou Ghost Story 1981, de J Irvin

El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en  Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger  The Romantic English-woman 1975, de J Losey  Turtle Diary 1985, de J Irvin  The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…

Després d’un temps de treballar com a model, debutà a Kiss Daddy Goodnight 1987, de P Ily Posteriorment interpretà The Adventures of Baron Munchausen 1988, de T Gilliam, i Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, film que li donà popularitat Però l’èxit li arribà amb la comèdia Mad Dog and Glory 1993, de J McNaughton, i, sobretot, Pulp Fiction 1994, de Q Tarantino Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, A Month by the Lake 1995, de J Irvin, Beautiful Girls 1996, de T Demme, The Truth About Cats & Dogs 1996, de MLehmann, Batman & Robin 1997, de JSchumacher, Gattaca…

En una primera etapa, centrada a Califòrnia, els seus projectes reflectiren la influència de l’art minimalista R Serra, C André, R Irvin, S Lewitt Museu Marítim Cabrillo, a San Pedro 1979, Museu Aeroespacial, a Los Angeles 1982-84, la seva pròpia casa 1977-78, el Museu d’Art 1989 i un centre comercial 1973-80 a Santa Monica, etc A partir de la realització de la seu de Vitra, a Basilea 1988-94, es decantà cap a formes més expressionistes i geometries més complexes Museu Weisman, a Minneapolis 1990-93, Auditori Walt Disney, a Los Angeles 1989-96, Museu Guggenheim de Bilbao 1993-97, Centre…

Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà al Teatro…

Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958  Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958,  Såsom i en spegel ‘Com en…

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…

Estudià a la Central School of Speech and Drama l’any 1954, i debutà en el teatre el 1958 En pocs anys esdevingué una de les joves actrius més celebrades de l’escena anglesa, i el 1961 ingressà a la Royal Shakespeare Company Debutà en el cinema amb Morgan, a Suitable Case for Treatment 1966, premi a la millor actriu principal al Festival de Canes, de Karel Reisz, el qual la tornà a dirigir en l’esplèndida creació d’ Isadora 1968, film amb el qual tornà a guanyar a Canes Entre aquests dos films, actuà també a Camelot 1967, de Joshua Logan Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Mary, Queen…

Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990, premi…