Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Lleó III
Història
Emperador d’Orient (717-741), fundador de la dinastia isàurica.
Substituí Teodosi III i derrotà els musulmans, que empenyé fins als confins de l’Eufrates Intentà de reformar l’estat i de consolidar l’autoritat imperial Amb dos decrets 726 i 730 que prohibien el culte de les imatges originà la qüestió de la iconoclàstia Publicà també un nou codi que modificava la legislació de Justinià, i generalitzà el sistema dels temes Sostragué a la jurisdicció eclesiàstica de Roma la regió de l’Illíria, de fet dins l’imperi d’Orient, i la posà sota el patriarca de Constantinoble
dinastia isàurica
Història
Dinastia bizantina, originària d’Isàuria, que governà l’imperi d’Orient del 717 al 820.
Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part de les…
Constantí V
Història
Emperador bizantí (741-775).
Fill de Lleó III Isàuric, el qual l’associà, de molt jove, al govern Participà en la victòria del seu pare sobre els àrabs 740 Derrotà el seu cunyat Artavasdos 742, que havia usurpat el tron Recuperà Xipre, frenà l’avanç dels àrabs i restablí el prestigi de l’Imperi als Balcans per la seva actuació contra búlgars i eslaus Hagué de cedir, però, l’exarcat de Ravenna als llombards 751 Iconoclasta convençut, perseguí els qui veneraven les imatges, especialment els monjos, i convocà contra ells un sínode a Constantinoble 754 Aquests fets li valgueren el descrèdit del món ortodox i…
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l…
Longí
Història
Personatge, d’origen isàuric, que hom identifica amb el soldat romà que travessà amb la llança el costat de Jesús crucificat.
És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 15 de març
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era…