Resultats de la cerca

L’isospín es conserva en les interaccions fortes

Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que…

Els nombres quàntics isospín, estranyesa, encant, bellesa, veritat, nombre leptònic restringeixen els diferents processos que poden experimentar les partícules elementals, malgrat que siguin processos permesos per la conservació de la càrrega elèctrica i l'energia

Els nucleons són hadrons, i hom considera que protó i neutró formen un doblet d’un únic nucleó, distingint-se per la component de l' isospin T 3 = +1/2 per al protó, i T 3 = -1/2 per al neutró

Formen un multiplet d’isospin un isomultiplet El 1935, Yukawa suggerí que la interacció forta entre les partícules que formen els nuclis atòmics els nucleons neutró i protó, era deguda a l’intercanvi de pions entre aquelles Els pions foren detectats el 1947 Tenen spin i estranyesa nuls i, en termes dels quarks, la seva expressió és ud π + , uū π o i dū π - partícula

Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…

Hom els atribueix un nombre bariònic B , que val +1 per als barions i -1 per als antibarions Les primeres classificacions de les partícules subatòmiques foren fetes atenent la massa els barions eren les partícules més pesants, amb una massa superior a 1 867 vegades la massa de l’electró En l’actual model de quarks un barió és un hadró constituït de tres quarks i un antibarió ho és de tres antiquarks quark Hom considera diferents famílies de barions caracteritzades pels valors de la hipercàrrega Y i de l' isospin I , i les diferents partícules es distingeixen pel spin i la càrrega elèctrica…

El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…

Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d…

Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…