Resultats de la cerca

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de…

La seva producció religiosa comprèn salms, cançons espirituals, dues misses, etc La seva popularitat europea es degué a les cançons parisenques Le chant des oiseaux , L’alouette , La chasse i La guerre En les seves darreres obres incorporà l’escriptura cromàtica pròpia del madrigal italià

La fricassée d’H Fresnan, per exemple, conté gairebé cent citacions Altres autors com C Janequin o J Servin també n’escriviren Se n’han conservat sis d’anònimes

Nasqué de la fusió de l’esperit popular de la cançó monòdica amb el llenguatge savi del motet contrapuntístic en imitacions Com el madrigal italià contemporani, és destinada a ésser cantada a cappella El nombre de veus és bastant variable, i el caràcter és molt divers No té estructura pròpia ben determinada Janequin fou, a la primera meitat del s XVI, el principal representant del gènere

Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs…

Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica…

A tretze anys formà part del cor de Notre-Dame de París i posteriorment estudià flauta i orgue al Conservatori de Versalles Rebé classes de cant d’A Deller i R Jacobs del 1976 al 1978, any que fundà el Conjunt Clément Janequin, amb el qual s’especialitzà en música antiga Com a cantant d’òpera, debutà a Tourcoing amb La coronatione di Poppea 1982 i posteriorment interpretà obres de MA Charpentier, ChW Gluck, GF Händel, F Cavalli o JA Hasse en diversos teatres europeus, i també d’autors contemporanis LBerio Colla borà en diversos enregistraments i representacions dirigits per R…

En 1529-30 fou callígraf a la catedral d’Anvers Segons la documentació conservada, del 1543 al 1561 treballà bàsicament com a editor de música Publicà vint-i-cinc llibres de chansons , tres de misses, dinou de motets i onze Musyck boexken 'Petit llibre de música', on es poden trobar cants religiosos i profans, danses -arranjades per Susato- i melodies populars Dedicà un gran nombre dels volums editats a ciutadans influents d’Anvers Publicà, entre altres obres, les de J Clemens non Papa, Josquin Des Prés, Roland de Lassus, Th Crecquillon, N Gombert i C Janequin Susato deixà més de…

El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la litúrgia…

Inicià la seva carrera com a cantor de l’església de Nostra Senyora d’Anvers El 1542 fou nomenat mestre de l’escolania de la gran capella de Carles V a Brusselles i succeí en el lloc Nicolas Gombert Es mantingué en el càrrec fins a la renúncia de l’emperador el 1555 Després d’un temps actiu a Kortrijk Flandes, entrà al servei de Ferran I a Praga, lloc on s’estigué fins a la seva mort La seva obra s’inscriu en el típic estil de la polifonia imitativa de la seva generació S’han conservat dues misses, una trentena de motets de tres a sis veus i una quantitat similar de chansons franceses,…