Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Un diari revela que Ciutadans tenia un assessor a sou a la JEC
El digital eldiarioes publica un article segons el qual Andrés Betancor cobrava de Ciutadans mentre era membre de la Junta Electoral Betancor havia ocultat aquesta vinculació i va ser molt actiu a intentar impedir que Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín fossin candidats a les eleccions al Parlament Europeu del maig de 2019 Betancor es va retirar de la JEC al juliol, després que Carles Puigdemont li posés una querella per persecució política Ciutadans no desmenteix la notícia i respon que aquests fets no constitueixen cap illegalitat
La JEC retira l’escó i inhabilita el president de la Generalitat Quim Torra
Responent a un recurs de PP, Ciutadans i Vox, la Junta Electoral Central retira l’escó a Quim Torra i l’inhabilita com a president de la Generalitat de Catalunya El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de Catalunya va condemnar Torra per desobediència L’informe dels lletrats del Parlament del 13 de gener defensa la continuïtat de Torra com a diputat i president, i el dia 14 el Parlament el manté com a diputat Resta pendent el pronunciament definitiu del Tribunal Suprem
La Junta Electoral Central ordena retirar els llaços grocs dels edificis públics
La Junta Electoral Central ordena a la Generalitat retirar els llaços grocs i altres manifestacions a favor dels presos polítics dels edificis públics Segons l’organisme, perjudiquen la neutralitat institucional durant el període electoral El 22 de març el govern de la Generalitat penja una pancarta al balcó del palau amb la consigna “Llibertat d’opinió i d’expressió” que la JEC permet Ordena, però, retirar el llaç groc de la delegació del govern a Londres el dia 27 El 2 d’abril el TSJC admet a tràmit la querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per…
Multes de la Junta electoral central a la CCMA i al president de la Generalitat
La Junta Electoral Central multa amb 1200 euros la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per l’emissió per TV3 del documental Un procés dins del Procés , sobre els presos polítics, el dia 9 d’abril perquè considera que vulnerava la neutralitat que els mitjans públics han d’observar en períodes electorals La JEC addueix també aquest argument per a les multes imposades el mateix dia al president Quim Torra per la carta enviada als treballadors de la Generalitat 2500 euros i pel missatge institucional 5500 euros del dia de Sant Jordi, en els quals criticava l’article 155
Estat Català
Partit polític
Partit independentista registrat al setembre de 1977 a Barcelona que pretén recollir l’herència històrica dels partits homònims antecedents.
El nom d’ Estat Català fou recuperat el 1976 per Josep Planchart, que assajà de rellançar aquest rètol sense èxit El partit, des d’aleshores, ha estat trasbalsat per lluites fraccionals des de la dissidència del sector autodefinit com a “ortodox” Estat Català ortodox i del “proletari” Estat Català del Proletariat , fins a temptatives juvenils d’imposar línies de signe divers, des del racisme com succeí el 1982 amb l’ingrés del collectiu xenòfob Nosaltres Sols , fins a posicions de socialisme pancatalanista, sense massa transcendència El 1999 es feren públiques novament discrepàncies…
Acció Catòlica
Inicialment, organització oficial de l’Església catòlica destinada a la incorporació dels laics a l’apostolat de la Jerarquia eclesiàstica.
Fou impulsada i estructurada per Pius XI anomenat, per això, “el papa de l’Acció Catòlica” en l’encíclica Ubi arcano 1922 Responia a un moviment de valoració i enquadrament del laic i de la seva tasca apostòlica i a l’interès de la Jerarquia per mantenir unes organitzacions, sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al control absorbent dels estats totalitaris L’Acció Catòlica seguia l’estructuració diocesana i parroquial, però podia prendre, també, formes interdiocesanes Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte ha anat evolucionant, sobretot a Catalunya, Bèlgica, Espanya, França i…
Joaquim Torra i Pla

Joaquim Torra i Pla
© Òmnium.cat
Literatura
Advocat, escriptor i editor, més conegut com Quim Torra.
Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007, Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible 2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers 2013 El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…
Unes drassanes a Tortosa
El mur exterior nord de la catedral de Tortosa presenta, encara avui, una inscripció, constituïda per deu línies d’escriptura cúfica simple, que fa referència a la fundació d’un taller de construccions navals en aquesta vila durant l’any 333 de l’Hègira 944-45 Aquesta inscripció està gravada en una llosa de pedra de forma rectangular amb un enquadrament en relleu Les dimensions de la pedra commemorativa són de 0, 48 m x 0, 42 m, essent 0, 43 m x 0, 36 m les dimensions de la inscripció pròpiament dita “Ha ordenat la creació d’aquest edifici, destinat taller de construcció per a equipaments…
Retalls de la vida econòmica i social segons algunes fatawa
Làpida funerària d’un alt funcionari de Tortosa, 7-1-961 PNTS / JeC A Catalunya, no tots els musulmans emigraren cap a Dār al-Islām després de la conquesta franca Sota l’autoritat dels comtes, comunitats musulmanes es van proveir d’una administració particular, amb consells i jutges, les investidures dels quals no eren reconegudes pels musulmans de l’Àndalus i del Magrib, com ho expressen diverses fatawa o consultes jurídiques Un extret del Kitāb al-ǧihād El llibre de la guerra santa de Yaḥyà fa allusió a aquests musulmans tributaris dels cristians “M’han preguntat sobre certs…
Mare de Déu de Vida, abans Sant Pere de la Roca (Fullà)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…