Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods Hole de…
Gustav Frenssen
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Pastor protestant, es dedicà plenament a la literatura després de l’èxit de la seva novella Jörn Uhl 1901 Escriví Hilligenlei ‘A Terra Santa’, 1906, on defensa un cristianisme renovat, Pastor von Poggsee ‘Pastor de Poggsee’, 1921 i Der Glaube der Nordmark ‘La creença de la Marca septentrional’, 1936 Combina l’estil de prèdica, excessivament pedagògic, amb la truculència de la novella d’aventures
Enrico Baj
Pintura
Pintor italià.
Collaborà 1953 amb Asger Jorn en la creació del moviment internacional per a un Bauhaus imaginista en oposició amb el fundat poc temps abans per Max Bill Hochschule für Gestaltung A partir del 1953 participà en les exposicions, entre d’altres, del grup Phases de París La seva obra expressa una fantasia irònica per mitjà de collages i de colors vius Revela les influències del surrealisme, de l’art brut i del pop-art
situacionisme
Arquitectura
Moviment transnacional (Internacional Situacionista) de caire cultural i polític que es desenvolupà entre els anys 1957 i 1972, i que tingué una destacada influència en els esdeveniments del maig del 68 francès.
Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans…
nones
Cinquè jorn del mes romà antic ( nonae quintanae
) o setè jorn ( nonae septimanae
) dels mesos de març, maig, juliol i octubre (les nones s’esqueien sempre nou dies abans dels idus).
COBRA
Moviment artístic sorgit, el 1948, com a reacció contrària a l’Escola de París, a la qual, tres anys després, foren assimilats els artistes que s’hi agruparen.
El nom prové de les primeres lletres de les ciutats d’on eren originaris Copenhaguen, Brusselles i Amsterdam Se significaren K Appel, G Corneille, A Jorn i P Alechinsky, el qual, amb el poeta Ch Dotremont, donà forma i expressió al grup Amb llur vigorosa pintura, expressionista i informal, de gran coloració, espontània i d’un cert humor, de factura relacionable amb l’art gestual i l' action-painting nord-americana, manifestaren una nova concepció artística per damunt del dilema abstracció-figuració i una defensa de l’art dels primitius, dels infants i d’altres formes de…
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista, conegut també amb els noms de Pere Alberch i Vila i Pere Albert Vila.
En 1534-36 visqué a València, on es relacionà amb els músics de la cort del duc de Calàbria Organista de la catedral de Barcelona 1558-82, de la qual fou també canonge 1559, formà diverses generacions d’organistes i gaudí d’un renom considerable Amb l’orguener Pere Flamenc restaurà l’orgue de la seu de Barcelona 1538-40 i construí els de Santa Maria del Pi 1540 i de la seu de Vic 1542 La seva obra comprèn dos volums de madrigals sobre texts de Petrarca, Ausiàs Marc, Joan Boscà i altres autors, conservats incomplets Odarum spiritualum liber secundus , 1560, i Odarum quas vulgo madrigales…
Pere Alberc i Ferrament
Música
Compositor, organista i membre destacat d’una nissaga de músics vigatans que esdevingué cèlebre durant els segles XVI i XVII.
Vida Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila Entre els anys 1534 i 1536 va residir a la ciutat del Túria, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i…